La llarga espera

És un quart de nou del vespre, fa tres dies que he tornat del Breithorn i espero notícies d'en JuanCarlos per marxar altre cop cap a Zermatt. Resulta que hi ha massa neu a l'aresta Hörnli del Matterhorn, vora mig metre. O sigui que com per baixar-hi amb esquis, fora bromes , el colega em diu que aquesta temporada(suposo els darrers messos) encara no s'ha fet.Mal rotllo.
Abans de marxar tenia uns plans, alguns d'ells comencen a esvair-se, d'altres van prenent formes suggerents.M'està fallant el Midi d'Ousseau, vamos crec, si no trobo amb qui anar-hi...D'altra banda se'm comenca a plantejar la possibilitat de tornar a Suissa amb en Josep Maria.Avui he passat per la seva oficina i n'hem parlat.
Haviam si es fon la neu del toblerone, encara que crec que la meterelejia d'aquest cap de setmana torna ha ser de neu..., mentrestant espero.Tan de bo es defineixi el tema.Per acabar-ho d'adobar aquests propers dies tornarà a fer el burro el temps.Per sort demà he quedat al rocòdrom amb en Paco,l'Enric en Gabi i companyia.Que llarga que es fa l'espera. Hem recorda les llargues jornades que havia passat a dins d'una tenda mentre plovia.El pare sempre deia: dormim!, que com s'aixequi el cel net tornarem a probar de fer cim!!.Malhauradament ara estic a casa, merda, abas com a mínim estavem a peu de via...

De tota manera penso que sóc un privilegiat, puc sortir quan calgui, no tinc ni pàtria ni senyor!!.
Ara fa encara no nou mesos ho vaig deixar tot enrera, es va acabar anar a l'enssemble.Ja trobarem un altra companya amb la que lligar-nos la corda.De tota manera no em puc queixar...