Una corda ,un colega i p'arriba...

He comprat una corda. Cal estrenar-la .Ja l'hem provada al rocòdom, peró cal anar a escalar.D'un bon principi havia quedat amb l'Andreu. Peró el dissabte a mig matí em truca i diu que s'ha disl·locat una espatlla. Nasti de Plasti, sis setmanes de repós. Haaaaig d'estrenar la corda com sigui. Trucu a en Josep Mª, ja vem parlar aquesta setmana. La propossició cualla, demà anem al Gorro Frigi, farem la via de l'Adria. Encara recordo que una tarda , crec que d'estiu en vaig fer la primera ascensió am l'Agustí Cardona i l'Àlex Montesinos.Quant de temps ha passat,...

Avui ,i feia una colla d'anys que no em pasava, he tornat a tenir la sensació.La maravellosa sensació el dia aniria bé, que fer cim seria el més normal.En Josep Maria i jo hem anat al Gorro. Una sola corda, tots dos amb motxilla i venga parriba!!!.Hem pujat per les escales .Amarats de suor, xerrant i xerrant, hem arribat sense ni adonar-nos al peu de via.

El primer llarg per a ell, els tres següents per mí,el darrer altre cop per ell.El pas més tonto és arrivar al sostret que hi ha al tercer llarg.La foto és just passant el sostret.Val a dir que està tot molt ben assegurat, malgrat alguns dels espits costin de veure.La dificultat és perfectament assequible ,i deixa que espugui disfrutar de l'entorn. Trobo que avui m'hagues enfilat per qualsevol lloc. És la sensació que havia perdut.