Tired a la bed

Això mateix, estic cansat, i tirat al llit. Ja porto , matemàticament parlant, una setmana a Eire. Avui dissabte taaaaambé he hagut de fer classe. Més de dues hores. Al acabar, eren les dotze , hem pujat a un bus que ens ha portat a Can Kenny. Kilkenny pels d'aquí. De fet, en gaèlic ve a dir el mateix. Aquesta rebonica ciutat ens ha ofert la millor versió del seu clima. Fred i pluja. Bonic castell, preciosos carrers. El riu Barrow ,com a Carlow , creua aquesta ciutat. Aquí hi ha el bressol del hurling. Que és una barreja de futbol, golf, rugbi , invasión vikinga , i una mica de aquísevaletodo.
Són trempats aquest irlandesos, estan penjats del Factor X, programa farfullero, més en versió anglosaxona, però en canvi tenen uns esports la mar de propis. Què dir per exemple de les apostes de cavalls. Ahir ,per fi , vaig creuar més de tres paraules amb en Robert , el cristiano , vamos. Vam sortir a fumar al jardí, i vam parlar de curses de cavalls. Més tard, vaig veure amb ell un parell de curses. El locutor narrava frenèticament la cursa, vinga a parlar ràpid , que si ben parit en dimecres sembla que vol passar, que si mira que atabalat i del betis es desmarca , o no , en butanero rialler es despenja, ...Total, que a la final, després de tres o quatre minuts de carruuuuuusel deportivo , pero en anglès, i amb uns tios canijos a dalt d'un burro, guanya en la del cul gros amb tejanos. Tenia un 1 a 25 .Una pasta gansa. En Robert , es limita a dir un flemàtic , yes, a good race indeed... Recollons , si més que una cursa de cavalls , semblava la retransmissió de l'evacuació d'un pryca. Quina emoció que li posa va el tio. I en Robert no més diu que , si, ha estat una bona cursa. No se li ha mogut ni el bigoti per dir-hooo. A vegades sembla que visqui en un episodi dels Roper. Quan em ve al cap em dona per riure, i m'haig d'amagar per què no em vegin. No ,si es pensaran que sóc més tonto del que semblo. Peró es que hi penso i no puc parar de riure...Refotut , no se li mou ni el bigoti...
El millor de tot es que ja començo a tenir la sensació de formar part d'una família. En Robert , la Yevone, els dos italians, en Luca i l'Andrea , i els quatre gossos Orejón 1(Molly) , Orejón 2(Foxy), Rosie, el tercer llepafigues, i un altre de molt maco que no puc recordar com es diu. En tot cas Orejón 4. Falto jo, en Bernard, segons la cristiana, o en Berrrnat segons els italians. Els gossos es limiten a llepar-me, o en el cas del menut ,Orejón 2, a mossegar-me.

BernatSoto .Teletres,Carlow.

Mamaaa, mira sóc joooo!!!