De tornada al Solvay...

Vaig arribar-hi sol, carregat de maletes, records i vivències. La roba bruta , se la va quedar la mare, per cert encara haig d'anar a recollir-la. No hi havia menjar a la nevera, feia molt fred, tornava a estar sol. Però tornava a ser a casa. És molt petit, està dalt de tot de l'edifici, i com el refugi Solvay a la Hörnlihutte del Materhörn, a mí em va salvar la vida. Com a refugi ,està obert a tots els que com a companys ,comparteixen amb mí aquesta escalada que és la vida. Veig els estels de més aprop, sento el vent com udola quant fa mal temps ,la pluja es fa notar a la teulada .Però, tot i petit , continua essent el Solvay, i de moment , esto es lo que hay...

Feu el favor de tractar-lo amb tendresa, treieu-vos els grampons , les botes plenes de neu, deixeu els piolets a l'entrada. Ell us farà de refugi, i jo com a guarda, m'encarregaré de fer-vos menys feixuga l'estada.