Reptes...

(Take it eeeeeasyyy...)

Ara , a més de dos mil quilòmetres , amb una perspectiva més assenyada del meu viure, tinc la sensació que les coses van tornant al seu lloc. Fins fa uns anys tenia un projecte de vida ,i tot el que això comporta. De fet ,aquest projecte és el que em va portar a treballar on sóc ara. L'empresa vull dir. Com tots els projectes , tenia coses bones , i tenia coses dolentes. Tan hi fa el per què, el com, el quan..., el fet és que em vaig quedar sense projecte, però amb una pila de reptes. Viure sol, muntar-m'ho sense ningú lluny de casa, tenir onze responsabilitats ,amb totes les diferències que de per si ja tenen. Controlar el negoci, homogeneïtzar la tropa, dotar-los d'un esperit d'equip. Fer d'ells una cordada, que s'ajudessin entre ells, fer-los una mica més grans. Tot això respectant la diversitat, recolzant les virtuts, multiplicant les seves oportunitats personals de créixer. Valorant lo positiu, menystenint les mancances, fent que aquestes és tornessin una virtut .Implicant-los en el projecte, però sense deixar-los de petja .Amb el temps he anat assolint alguns d'aquests reptes. De projecte personal , mira ,ben bé no en tinc. Tampoc té massa sentit pensar-hi. Però reptes, de reptes ,si que en tinc. I la veritat és que els havia anat deixant de banda. Tan de banda, que vaig oblidar , que son els reptes el motor de la vida. Així que , cop de clau , i en marxa. Move on Up , que diu en Curtis Mayfield. I ballant, i movent el cul, si movent el cul, vaig fent . Que passa un tren i mola on va, pos pa' arriba, que ja no mola pos pa' abajo. El desamor em va deixar en una parada de tren molt perduda, però no abandonada. Miro per la finestra del meu vagó,i es fa de dia. Sempre s'acaba fent de dia. És qüestió de temps, la terra dona voltes, i voltes. I pel que sé, així ho seguirà fent per molts anys...

Una abraçada per aquells que caminaven amb mi, pels que encara hi caminen , i pels que trobaré pel camí. Benvinguts siguin els reptes altre cop.