Quin dia més llarg, torna a bufar un vent fred, estic cansat. Ja estic fart de tanta comèdia , patata, col, salsa...Ja estic tip d'anar d'un lloc a un altre, d'arribar a casa i no més tenir ganes de dormir .Avui ha tornat a ploure, altre cop vaig moll , el fred i el vent castiguen les meves cames. Malgrat viure a prop ,tot em sembla lluny, massa lluny com per creure que mai hi arribaré .Arrossego els peus, estiro la maleta, amb les mans a les butxaques, el dia va deixant-me sense llum. Trobo a faltar sentir-me acotxat,la calidesa d'una encaixada de ma amiga, el sol que no es pon a dos quarts de cinc, la gent dels carrers a partir de les vuit de la tarda, les llums de les botigues pel Nadal..., les maleïdes cançonetes enganxoses , els interminables anuncis de la tele.
És com si truques a les portes del cel, és com si trigues una eternitat en baixar dels cims de les muntanyes al fons de la vall, i està clar que pel camí es farà fosc. Tot sembla tan lluny, i en realitat està ben aprop, només cal continuar caminant, caminant, ...es faci de nit o surti el sol. Trucarem a les portes del cel, i trucarem, i trucarem..., fins que ens obrin.
8 comentaris:
Va Berny, que en dies tindràs totes les mans amigues que vulguis... No et desanimis que no queda res!!
I no et preocupis, que encara que hagis estat 3 mesos fora, acabaràs tip de llumetes de Nadal (les botigues ja venen els guarniments des de mitjans d'octubre) i de tandes d'anuncis interminables!!
Un petoneeet!! :*
Be, nous reptes. Hem de ser savis i saber que és l'imprescindible i què no. Fa pujada i els 9,08 m/s2 son l'enemic dolçament vençut. I això, cal dir-ho, no es una saviesa quens fora donada : Hi han mestres com l'Enric (Mullor al cesar lo que es del cesar) que ens ajudan a fer via. Ondia tiu que el teu lloc es aquí, obrint cordada !!!! Que la vida és aixó un gest endavant, confiança absoluta amb el company, generositat en estat pur...l'éstasi sublim.
Una abraçada molt forta
ex-cervantes V+
salut !!!!!
Quan el darrer seguro ja queda lluny com per desgrimpar, sempre cal esforçar-se a fer les coses el millor que sabem. És aleshores que posem en pràctica tot el que hem aprés. Tú company, així ho has fet.
Enhorabona per tot el què has après, i per com ho has posat en pràctica. Per que al final , a part del company de cordada ,sempre queda un mateix.
Ei neng!!!!
Poquitoooooooo!!!! Em fas recordar la "mili", i sé que les darreres setmanes es fan llargues de COLLOOOONS!!!
Però tot arriba, i tu, cabronet, tornaràs AVIAT!!!!
Sé que m'en penediré....
jejejejeje
(arribo tard a un altre concert!!! Puta vida, la del famós!!!)
Si fossis el meu gatet, et faria una moxaina ....!
Al Cabró del comentari anterior ja li he fet aquest matí i així va de sobrat.
Vinga, bon cap de setmana .
Que ja queda poc per a que et llicenciis de la catòlica i puguis caure en pecat al meu costat.
El poeta de l'orella
Ei poeta!!!
T'estàs amariconant!!!!!
Busca gatet, busca!!!!
jejejejejeje
com a la mili mellaman el bulerias ya no me quedansemnas , me quedan diaaaaas.
sí sí sí....
er choto ja és aquí......
Publica un comentari a l'entrada