Ara ja fa temps, ben bé no sabria dir quan, vaig agafar unes escales. Menaven a l'infern, havia de deixar tot allò que coneixia i creia estimar, tot allò que havia fet amb les meves mans. El camí passava per perdre moltes coses, per reviure moments amargs, per renunciar a bona part del que fins aquell moment tenia com a fita a la vida. El moment , ...el moment va ser el moment. Ara toca trobar-ne unes que em portin al cel. La veritat és que tot lo dia vaig darrere la canalla, vull acabar aquesta aventura, i acabar-la bé. Els dies cada dia tenen menys hores de llum, i en qualsevol moment se't fa fosc abans d'arribar a puesto . Avui, especialment avui, s'ha fet de nit mentre esperàvem l'autobús. A la parada, amb el personal assegut, cansat com no , com ells escoltava música, una de Led Zeppelin. La veritat es que m'ha donat el temps just per poder fer dues fotografies, però crec que ha valgut la pena. En el moment del solo de guitarra de Jimmy Page , alço els ulls, i veig que l'arbre de
l'altre costat del carrer, es retorça com per fer el solo amb els fils de la llum. Haurà estat el vent, el cansament, les ganes de tornar a casa, el que vulgueu..., però és un senyal, crec que he trobat les escales que van al cel. I la veritat ,estava rodejat de nens, i em sentia sol de la hòstia, però en aquell moment he sentit com girava la terra, m'he sentit connectat a tot.
S'ha acabat la cançó, i he hagut d'anar a fer un parell d'abraçades a dues , que com jo , ja voldrien ser a casa. Ploroses, m'han dit , res , no ens passa res, doncs res, aquí teniu una abraçada de res...
7 comentaris:
Va, nano, que aviat et tenim aquí per fi.
Semblava que no havia d'acabar de passar mai i abans que hagi passat una setmana podràs tonar a dormir al Solvay.
Una abraçada
Sometimes things go by. Sometimes things became a chalenge. Some times...you figure out the next climb and the moon looking after the team too, under the milki way at 4.000 m high. We're waiting for you to climb high, very high and forward. So long.
una abraçada
ex-cervantes V+
Camí
Cap camí és fàcil,
tots ens plantegen reptes,
tots fan preguntes.
Frontera
A la frontera
dels espais més inhospits
hi creixen roses
Extret d' Abecedari, una joia solidària,2001
de Miquel Martí i Pol.
Enviat pel Poeta de l'orella
buffffffff !!!!
El cabró de torn.
un enfoc podria ser aquest:
"Con nadie yo luche, no fué preciso.
Natura fué mi amor, el arte luego.
La vida, con su ardor bastó a mi frío.
Sus llamas ya decaen, heme pués presto..."J.Landor
peró jo prefereixo:
"..paso al loco de la calle, paso al ansia de vivir..." El último de la fila".
Ah, espavila que a finals de Desembre pujarem a dormir a Serulls Lake.
Emilio Brullet del Guarda
un enfoc podria ser aquest:
"Con nadie yo luche, no fué preciso.
Natura fué mi amor, el arte luego.
La vida, con su ardor bastó a mi frío.
Sus llamas ya decaen, heme pués presto..."J.Landor
peró jo prefereixo:
"..paso al loco de la calle, paso al ansia de vivir..." El último de la fila".
Ah, espavila que a finals de Desembre pujarem a dormir a Serulls Lake.
Emilio Brullet del Guarda
un enfoc podria ser aquest:
"Con nadie yo luche, no fué preciso.
Natura fué mi amor, el arte luego.
La vida, con su ardor bastó a mi frío.
Sus llamas ya decaen, heme pués presto..."J.Landor
peró jo prefereixo:
"..paso al loco de la calle, paso al ansia de vivir..." El último de la fila".
Ah, espavila que a finals de Desembre pujarem a dormir a Serulls Lake.
Emilio Brullet del Guarda
Publica un comentari a l'entrada