12/08/2007

...lligar-se una corda

Tenir la certesa que tindrem cura l'un de l'altre. Tenir la confiança que si res no és el que esperavem , o voliem, ens ho direm. Tenir l'alegria de retrobar-nos, a les reunions i al cim. Tenir l'esperança , que plegats solucionarem qualsevol tirada, si no rappelar fins el peu de via , amb la tranquilitat de que hi podem tornar un altre dia.
Repasar plegats l'itinerari, triar junts el material. Ajudar-nos a fer la motxilla, i sobretot , recordar-nos de fer la mirada del gitano. Compartir l'esmorçar i l'aigua, si més no , oferir-no's-hi. Vigilar que l'altre porta els nussos ben fets, el talabard ben fermat. Repartir-nos el pes del material quan arriba l'hora de tornar.
No tenir pressa, és la Terra que fa voltes el que fa que surti el sol. Els núvols mai venen ni se'n van sols, él el vent qui se'ls emporta , o els duu. Tot té un ritme, una cadència, res no passa per que si.Posar-se a la pell de l'altre , sobretot si és ell el que fa el llarg de primer. Sempre hi hauran dies de tot, tan de bons , com de dolents. No perdre mai aquell neguit, aquella sensació de que tot comença ara. Aquella sensació que sempre tinc,... abans de lligar-me la corda.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Sens dubte compartir via és compartir corda, es l'amistad. I sempre s'apren escalant, dels companys i també d'un mateix

Andreu

Loli Jackson ha dit...

Pensava que t'havies apuntat el meu numero... Be, jo si que tinc el teu... T'envio el meu numero al mail, ok? Aixi ja no hi ha error possible!! xDDD

Espero que hagis tingut un bon pont ple de muntanyes... S'apropa el Nadal, salvese quien pueda!!

:**

Anònim ha dit...

Coooollloonnns .... !

El poeta de l'orella

ZAGASO ha dit...

I quan tot falla, resta aquell "agua" i un vol meravellós.... I és llavors quan anotem les matrícules...

Com dèiem a la meva època, SAAAQUEEEE!!!!

Anònim ha dit...

Eo :-)
La veritat és k amb companys de cordada com tu realment val la pena aventurar-se...

gràcies