12/28/2007

...soc massa innocent?

B e r n i
r e l o a d e d . . . .
Sempre dic que quan el meu company de corda no fa broma, no xerra , no riu, no parla..., és que alguna cosa no rutlla. El mateix diuen ells de mi, per aquest motiu son tan importants els companys de corda a la meva vida . Avui , tot anava bé, tot anava bé..., fins que a la darrera tirada tot se m'ha girat. Anava massa confiat??, potser darrerament vaig massa alegrement per la vida??, matins punt SI,matins punt NO?.

La veritat, quan te l'has fotuda a lo grande, les alarmes se't disparen i es munta un cristo que no vegis...avui no ha passat res. Pero els meus companys ,els que hem coneixen, han començat a notar que passava alguna cosa. Que alló que semblava segur , no ho era tant..., al final tot ha estat un ensurt, una mala passada del meu sistema operatiu. Total , he pensat, si te l'has de fotre, te la fotràs igualment. I qui millor per aguantar-te la corda que els teus companys???.

Com sempre, he tornat a aprendre una cosa. Que per molt segur que estigui d'una cosa, sempre és millor escalar a poc a poc. Que per seguir els parabolts no sempre és bó. Que tot té un ritme , una cadència, un moment. I que si no ha de ser , millor lluitar. Que no em puguin dir que no vaig fer tot el que podia fer. Com diu un amic meu: si, la poma no era per tu, al final se l'emporta un altre, un que ja havia vingut a fer-li un cop d'ull abans, però no per això probaràs d'agafar-la. ue Que una poma és una poma...., cony la que esva liar per una poma...., al paradís , vull dir.

Dono gràcies a quells companys que em mimen, que em cuiden , i que potser no els hi ho he dit proutes vegades. Darrerament em fa por dir segons que. Que quan abans dic blat, abans es cala foc al putu camp, i res de fotre'l al sac...Espero acabar l'any i guarir una mica el meu bum-bum , que no guanyo per sustos. Si més no ,algo millor que ara fa un any estic. Tinc moltes ganes de tornar a estar il·lusionat, però em tremolen les cames quan recordo el cràter d'on vinc.

Malgrat tot, crec que sóc massa innocent. Però no, no deixarè de ser-ho, i com a la cançó: ...i amb un somriure la revoooooolta.


I el que no pot ser, com el cafè, pos no serà, vamos, de moment........

4 comentaris:

Andreu ha dit...

He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir a la cumbre.”

Gabriel García Márquez

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Jo no hauria dit millor. Et pots apropar tan al cim com vulguis , i no trepitjar-lo mai. No es tracta de ser felic, si no de mai deixar de voler-ho ser.

Una abracada

ZAGASO ha dit...

innocentot.... Bon any

I no et "gastis" tant.. BANDIDO!!! que després els excessos es paguen....

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Bon any neng!!!