solucions..., sempre solucions...

Quan vaig arribar ,es van enrollar molt. Res ,no t'amoinis, no hauràs de fer classe .Tú arregla el tema , que estem en boles. Doncs vinga , som-hi. Al final, com sempre, les coses no van sortir com em van dir. Solucions, vaig dir jo. Sempre amb un somriure, sempre solucions. La cosa s'ha anat complicant. A voltes terrrriblement, a voltes meravellosament...sé que faré el millor que pugui. Que donarè solucions, que arreglarè allò que no tenen ni idea de com de complicat és. Però no sóc l'únic, ni el primer, ni el millor. La cosa és resistir, sobreviure, anar treient el cap, mica en mica, tornarem a ser el que èrem. Ja ho crec que si. De moment escalant, no em va malament. La resta va venint, és qüestió de temps, tard o d'hora arribarà.

Tard, o d'hora , tornarà a lluïr el sol damunt del meu cap. Tornarà la lluentor als meus ulls. després de vuit setmanes , la meva canalla, i els seus pares, em van fer un sopar, i em van fer un regal. Exagerat, però em dona una idea del seu agraiment. Satisfet per la feina feta, content per la que faig...,tirarè endavant la que vingui. De fet , no tinc massa més alternatives.