11/11/2007

The Barrow track, una patrulla del copón...

Ahir, a la meva arribada, ja en vam parlar. Els dos italians diuen que s'apunten. La mestressa , diu lo de sempre, ..a nice walk. El pla inicial és anar amb tren a Bagenalstown, i d'allà anar caminat pel camí del riu, fins a Leighlinbridge. Tres o quatre quilòmetres, que haurem de desfer, per tornar a casa. Durant el sopar la cosa s'anima, un dels italians ,l'Andrea, diu que de fet podríem tornar caminant fins a Carlow, total disset quilòmetres...Com que és un riu, no farà gaire pujada, i el camí ,pel que hem sentit, és molt franc. A nice walk... , torna a dir la cristiana. No si aquesta el que vol és que cardem el camp tot lo dia...Doncs res , a tres quarts i cinc d'onze surt el tren, a un quart de dotze saltem a l'estació de Bagenalstown. Carregadets amb la motxilla , l'Andrea, en Luca i jo , ens adrecem cap el riu Barrow. El començament del camí ja el tinc estudiat. Algun dia m'hi he apropat, quan sortia d'hora d'escola.

Un cop a la riba , el camí és preciós, francament ha valgut la pena. En fem molta via , tanta que decidim aturar-nos a l'entrada de Leighlinbridge, prop d'un camp de naps. Asseguts en un banc els hi explico algunes historietes de camps de naps , de quan jo era petit, i Coll Favà només existia a la imaginació del Zaplana de turno. Que he dit..., en Luca em pregunta que si son bons, i jo que li dic , pel que recordo , si...Com una fura , salta el marge i comença a estirar un nap. Petitonet com és , amb els braços més curts de lo normal, li costa. El cabrón , demana ajuda, allà que va l'altre , jo vigilo, els hi dic. Al cap d'una estona apareixen amb el putu nabo més gran que recordo haver vist mai...En Luca diu que el rentem al riu i que ell se'l fot. I ja ens veus agafant-lo per la samarreta ,que si no queia al riu. Un cop net el partim per la meitat i el tastem. No és dolent, no...

Bé prosseguim el camí , fem quatre retratos al poble , el pont , les runes d'un castell , i una botiguera que surt a veure qui som. De fet no és massa gran aquest poble. Continuem el camí, ara per l'altre riba, la següent etapa és fins a Milford. Pel camí trobem un munt d'ànecs , cignes i d'altres ocells, vaques i cavalls pasturem tranquil·lament. El camí aquí ja no é tan maco, la carretera va lgun tram aprop, en general l'etapa se'ns fa llarga. De Milford fins a Carlow el camí torna a ser preciós, però llarg, no s'acaba mai. De fet descobrim que som prop de Carlow, per que entre els arbres de la riba s'albira el campanar de la catedral.

Pel camí sommiavem amb menjar, amb una cervesa fresca , o una sidra , que en aquestes contrades també es molt bona. Decidit, com que anem d'hora, parem al super pillem tres llaunes de sidra pa, gorgonzola, brie, i donuts , pel cabrón d'en Luca , que diu que ell s'estima més algo dolç. Al final pago tot jo , doncs estic content de com han anat les coes, i ells encara no treballen. Em venen a la memòria infinitat de moments amb els meus companys. La festa és a un banc del parc , riem , fem conya, i ens fem un fart de menjar. Com sempre, amb la sidra a la ma , dono per acabada l'excursió .Llarga , més del que pensava. Ara escrivint això no paro de fer posturetes , em noto les cames. Crec que ha estat una bona manera d'acomiadar-se d'aquestes contrades, he vist una Irlanda com la que imaginava, rural, tranquil·la , bonica i amb la gent més acollidora que recordo haver trobat mai.



7 comentaris:

Loli Jackson ha dit...

Com t'envejo, en serio... Irlanda es una de les meves asignatures pendents... Aviam si m'hi passo aviat!

Un peto, Berny, que ja tornes!!!

ZAGASO ha dit...

Què wai, no????

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Way, és que torno les agulletes, no molen un pijo...i way es que podre anr a escalar amb els coleges...

Tiu putu Barça ara que torno...

Anònim ha dit...

ei guapeton! sók 1 dsastre i fins ara no t scrit res. kom t pots imaginar, vaig d cul. veig k n saps força d scriure! ;P n fi, k stik al cole i no tink mlt d temps, xo volia saludar-te, k m rkordo d tu eh. ja t diré + n 1 altre moment, k ara m toka pintar deco x parets dl cole :) l grup d musica, genial! tem penkant mlt i mu passo d kukins! ptonas
misseli

Anònim ha dit...

ei guapeton! sók 1 dsastre i fins ara no t scrit res. kom t pots imaginar, vaig d cul. veig k n saps força d scriure! ;P n fi, k stik al cole i no tink mlt d temps, xo volia saludar-te, k m rkordo d tu eh. ja t diré + n 1 altre moment, k ara m toka pintar deco x parets dl cole :) l grup d musica, genial! tem penkant mlt i mu passo d kukins! ptonas
misseli

Anònim ha dit...

Eren les 7:10 del matí. De sobte el camió de cervesses damm que anave uns metros per davant al carril de la dreta ha fet un cop de volat i s'ha`possat al devant meu. Hi sentit un sotrec : saltava el primer seguro (¿l'abs...crac crac crac?). M'he concentrat en dominar la situació i ha saltat el sengon seguro. Hi sentit un sotrec continuat sota el cotxe. De sobte devant meu el camio de cervesses ha començat a fer un trombo tot seguint la linea recte del carril : una dança perillosa i mortal. No hem arribat al factor 2, per poc : tot va be...
En uns instants hi aturat el pensament; mirat pel retrovissor, càlcul differencial, espai d'ererra i d'avant : instint en stat pur,,,ufffff

finalment ha esta una petita topada amb el camió d'estrella damm, a la A-2 a les 7.10.05 de la matianada : es una bon hora per anar als alps a fer el breithorn o la dent du gegant pero no tant per a anar al curro...aggggggggg !!!!!

be. Els alps ens esperen...

creick k tornes !!!!

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Jodeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeer!!!!espero que passat el susto tot lo perdut sigui subtituible...

Una abraçada