11/15/2007

El cas Bern, un possible desenllaç...

Res no passa per què si, tot té una explicació . Caminar sempre m'ha ajudat a pensar, fumo una pipa , faig una volta, escolto música...l'olla se'n va un rato, i després torna. A vegades torna amb una nova visió del problema que tinc, a vegades no. Haig de valorar com ha anat tot, aquest cop no es tractava d'una sortida normal. Des del 89 que no passava tant temps fora de casa. De fet aquella vegada va ser un any, però mai més de quatre setmanes sense tornar a casa algun cop. Ara ha estat diferent, bé els motius són similars, em feia falta un trencament. Aquell cop van ser els estudis, ara..., bé ,ara diguem que la vida. Intentar refer les coses et torna a situar a la vida. Tots els viatges tenen alguna cosa d'iniciàtics, aquest n'ha tingut bastant. Puc dir que em sap greu, que entenc el dolor, la desesperació que pot tenir algú que no sap on va. La recança que tingui per aquells que, acompanyant-lo en el seu camí, el lliguen, i no el deixen créixer. Des del meu dolor , ara ,comprenc el teu.

Aquell projecte va morir, i jo feia nosa, com li fa nosa una branca morta a un arbre. No el deixa créixer. La branca morta era jo. Puc identificar molts del símptomes, me'ls reconec . La frustració, i la ràbia que se'n desprèn potser siguin el pitjor...Tot això a què ve ,...penso. Aquest projecte va néixer un dia de juny, a una classe de crèdit variable d'informàtica. Els alumnes , que aleshores feien segon, em van preguntar si estava content de ser jo qui aniria amb ells a Irlanda. Jo vaig fer una ganyota de despistat, i els hi vaig preguntar si ells ho estaven...Aquell dia davant d'ells vaig crear aquest bloc. El nom venia d'una pel·lícula, Ocean's Eleven, l'havia vista la nit abans , crec. Ara acabo de tancar la tele, feien El caso Bourne, en anglès , es clar. He pensat que seria un bon enfoc, donar-li un sentit a aquest bloc , si és que encara el té. Ara fa dies vaig posar un comptador, bé de fet, dos. Un només compta , l'altre em diu coses.., qui ve, d'on ve , quan ve, com ve, quantes vegades ve...

Fent un cop d'ull a les dades, veig que tinc un visitant especial, diria que em sovinteja cada setmana , més o menys. Per quin motiu és especial, bé ,sé quan la meva germana és va connectar des d'Argentina, quan era de vacances. Intueixo quan ho va fer el pistatxo des d'Anglaterra, em va felicitar , i va deixar un post. Un parell de cops , crec. Ara , hi ha massa visites d'Estats units, i massa regulars. Diga'm paranoic, però , el primer que vaig pensar , era que tenia a veure amb l'escola. El bloc de l'escola es sovintejat de la mateixa manera. Per les IP's , que són dinàmiques, no puc saber res. Faig conjectures, algú conegut, algun ex alumne, ...també puc saber com em troben. Que fan servir , les paraules que tiren al Google, o si em tenen guardada l'adreça en memòria. A vegades ho fan des de blocs amics, Cas de la Loli Jacson, el Docente Decente, o l'Ignasi. La resolució de pantalla , a vegades pot donar pistes , normalment els portàtils tenen la configuració més apaïsada. , per tant, algú de viatge, o per feina .No sé , si llegeix això , estaria bé que m'enviés un correu, ja que posts , crec , no en deixa. El meu correu es pot trobar a l'apartat del perfil, si més no , el/la convido a dir alguna cosa..., tampoc em cal un nom. Escriure és una manera de donar missatges, i hi ha moltes maneres de donar missatges...,en començo a ser conscient.

Pel que fa al bloc, crec que canviaré el títol, que no l'adreça, ja que no té sentit continuar fent referència a Eire. Lo de canviar-me el meu nom segons anava passat el temps és una manera de mirar-me les coses. Tothom ja sap el meu nom, Bernat. No posar-lo sencer és una manera d'acotar una mica el bloc. Per tant s'imposa un canvi, no radical ,però si un canvi. Començo a pensar-hi...

PD: Voldria haver-me inspirat en Lo Somni de Bernat Metge, però facècies de la vida , no en sé prou...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

KTKREUSKTKREK - VOY CAMINO SORIA, QUIERO DESCANSAR, BORRANDO DE MI MEMORIA...M'EN VAIG, M'EN TORNO A CASA, M'EN VAIG M'EN TORNO A S....
VUELVE A CASA VUELVE...TAKE THE LONG WAY HOME....
JA ESTEM TARDANT: BRATSWURT,BIRRITA, UNES BRAVES... Y ESOS CHISTECILLOS.

HOUSE-TODO EN CHIMENEAS-SE RECOMIENDA NO USAR CASCO.

Loli Jackson ha dit...

Ja s'acaba aquesta etapa, i hi ha una llesta perque la comencis per aquestes contrades! Et desitjo moltissima sort, i gaudeix les teves ultimes hores a Ireland!!

Un petonet!! :*

Loli Jackson ha dit...

Me la cantava sovint la meva avia kuan era petita... Ara que ho penso, cantava de pm... Fins que va deixar de cantar. Mmmm... Com estic avui, sera millor que m'envagi a dormir ja!

Un petonet de gutnait!! :*

ZAGASO ha dit...

Bon post. M'ha deixat un pèl "yuyu", però bon post.
Pel que fa a la meva ignorant i vil persona, només dir que visito allò que m'interessa, i aquest ha estat el teu cas.

Gràcies.

Anònim ha dit...

Nens , i si és la nostra Lucecita del Pardo..., que va per negocis a EUA??

Marcel Onades

ZAGASO ha dit...

Ei, Bernat vés al metge i deixa de somniar!!!

Tumorrou aguein junts!!!! jejejeje