La pluja m'ha foragitat del carrer , el fred m'arracona al costat del radiador, la melangia té festa, i la seva substituta, la inquietud , fa estona que em neguiteja. Em grato el cap, miro per la finestra, xafardejo haviam si hi ha algun paisatge bonic per les taules del voltant , aquests dies em maten. Res , una morena morruda que s'esbaralla amb el seu portàtil. El vidre de la finestra em torna el reflex, que despentinat estic..., m'haig de tallar els cabells, lo de pentinar-se portant boina , no funciona. I jo que penso, abans me'ls tallava ella , fins que ja no va voler, aleshores s'acaba tot...Bé , de fet deixar-me els cabell llargs seria una opció, massa incomoda , penso...
En regiro a la cadira, tinc fred, algú ha obert la finestra....,al cap d'una estona em torno a posar el jersei. Tinc fred, em noto els artells entumits. M'aixeco i poso el cul damunt del radiador,quin dia més estrany. Voldria que fossin les nou, amb la feina d'aquí feta, la veritat que llarg se'm fa el dia...pensa, em dic , pensa en coses per avançar feina per quan arribis . Res , que no se m'acut res...,sort que tot plegat això s'acaba. I mira que m'espera un munt de feina...
Deixo de divagar, i vaig al youtube a veure els vídeos del Polònia..., haviam si em ve la inspiració.
1 comentari:
El mundo esta esperando en la esquina...
Publica un comentari a l'entrada