Mai és tard,...espero.

(Nessun Dorma)

Me llevat tard, bé quan m'ha donat la gana. Al rentar-me la cara he decidit que em tornava a afaitar. Total en dues setmanes, ja ha crescut massa pel a la cara altre cop. Ahir vam anar amb la canalla a Dublín, museu i shopping. Ja no volien anar al museu, que no tindrem temps per comprar els records, deien. Res, la cultura és la cultura, cap al museu. Fins les dotze aquí firmes, després dencanso ,i a discrección. No estan massa contents, vamos , gens. Entrem al museu , jo,la profe irlandesa que ens acompanya(Lorraine), i la tropa. Que si és injust, que si hem treballat molt, que si.., res que san s'acabó. A patrullar, dic, jo no us vigilo, faig la meva, vosaltres a investigar què és el que més us agrada. La Lorraine i jo anem fent voltes, ara el neolític, ara el ferro, ara víkings, ...De sobte no en veig a cap. Veig un cartell sobre cossos momificats. Cossos que s'han conservat soterrats a la turba. Bingo, allà estan tots...Unes quantes han anat fent més o menys tot el museu, la majoria ,no. Que trist penso, espero que no sigueu massa grans quan us en adoneu del que us perdeu...

Ja són les dotze, se'n van cap el carrer de les botigues. Jo em quedo sol amb la Lorraine. Acabem de fer la volta i decidim anar a dinar a un parc. Pel camí , i al parc, em venen records de la meva anterior visita. Tot era un mal rotllo, en parlem amb la Lorraine. Li dic que potser tenia la necessitat de tornar a Irlanda , i treure'm aquesta sensació amargant. El mateix em va passar aquest estiu a Galícia. Suposo que les coses s'estaven precipitant, i aquell darrer viatge ho va rematar. Jo aleshores , no n'era conscient. Saltem de tema, parlem de com fer classe , de mètodes, aquí tot és molt diferent, diu ella. Ens anem cruspint el pack-lunch. Ella em proposa anar a fer un cafè, aquest cop pago jo, diu ella. Bé dona, bé. Després de voltar una estoneta, trobem un lloc on sembla que fan ristrettos. Beeeeeeé, molt bé. Xerrem una estona més, i decidim anar a la National Gallery. Ara no recordo si hi vaig estar, o no. Bé, a la que entro a la segona sala, trobo un nu de Modigliani, i em ve un terrible sentiment de tristesa. Si noi ,aquí ja hi havies estat amb ella .Faig el cor fort , i vaig descobrint sales que no recordava, m'aturo davant d'un Canaletto, que bo que era el cabrón...El Delacroix que tenen no és dolent, trobo a faltar pintors. Hi ha Grecos, Sorollas, Murillos, Rembrandts, un Manet, algo de Picasso i Gris..

Total , que sobra temps, i li proposo fer un altre cafè a la noia. Ella ,bastant contenta amb els meves explicacions, diu que si. De fet ,moltes de les coses que li he explicat les vaig aprendre amb ella. Molt temps , no sé si massa...Bé , demano dos capuccinos i un tall de un pastís que fa bona pinta. Ella no vol res, per més que li dic, no vol res .Ens asseiem, i faig un cop d'ull a la meva tassa, hi veig un cor. La xineta que els ha preparat era molt traçuda...Trec la càmera, li faig una foto, i penso en veu baixa,...mai és tard ,....espero.