Per la finestra de la meva oficina

Per la finestra de la meva oficina, veig un bocí de cel, un tros de jardí , una part de la torre de la catedral. El vent mou els núvols amunt i avall, les ombres van canviant, la gent passa pel meu davant. Sento la fresa d'un camió que descarrega, el murmuri de la canalla, la remor del radiador. Ha començat a fer fred, el dia ja no és tan llarg , al carrer els vianants es tapen. Les campanes anuncien l'àngelus, quatre iaies creuen el tros de jardí, el vicari ha obert la paradeta. La resta , descreguts , feinegem. Ja fa estona que l'estomac reclama menjar, avui crec que dinaré abans. Endreço les coses, m'alço per sortir al carrer, a fora a començat a ploure. Plou com si al cel li fes mandra deixar anar les gotes. És una pluja suau, de gotes fines, al cap d'una estona tinc la gorra humida. M'aturo a la porxada, obro la maleta, em poso l'impermeable. Camino fins el parc, a la vora del riu, avui els ànecs són prop del pont. Una nena i la seva mare, els donen de menjar, bocins de pa sec .Sec al banc, trec la teca, vaig per feina. Malgrat la pluja , la gent passeja , aquí és ben normal.

Torno a la meva oficina, tot és allà on ho havia deixat, el vent ,burleta ,s'ha endut els núvols. Torna a entrar el sol per la finestra de la meva oficina. M'hi repenso, encara és d'hora, surto a fer un cafè. La cafeteria és aprop , només haig de creuar el carrer, arribar fins a la cantonada. M'acosto a la barra, abans de dir res, la cambrera diu espresso, assenteix aclucant els ulls mentre ho diu. Li torno el mateix gest amb un somriure. És l'únic lloc que conec que fan un cafè decent, si més no com el de casa. Enyoro el cafè, la calidesa dels companys, el solet del migdia. Penso que ja falta poc per tornar a casa, trobo molt a faltar anar a escalar, arribar a casa cansat però satisfet. Bec el darrer glop, potinejo amb el sucre del cul . Anirien bé dues peles de conyac per netejar la tassa , em venen al cap les sobretaules a casa dels pares. Les discussions animades, les anècdotes mil cops explicades , la sensació d'estar com a casa.

Torno a l'oficina , per la finestra , la canalla torna a escola. És trist, aquí a les quatre començarà a fer-se fosc. Som més al nord, te la seva lògica que sigui així . Per la finestra de la meva oficina, passa el món, la terra gira , com les agulles del rellotge...Cauen les fulles del calendari, com van caure ara fa vora set setmanes, aleshores havia de marxar, ara, cauen per què haig de tornar a casa...