Conjectura...

Es diu que quan una hipòtesi no està provada cal anomenar-la conjectura, quan ja ho està , teorema. Parlem-ne una estona doncs. La meva conjectura és la següent:

“Donat un problema , aquest és sempre possible descriure'l segons un conjunt finit de normes”.

Per tant , si tinc un problema , sempre és possible expressar-ne un enunciat. Bé.Avui , no vull pensar en la conjectura , si no ens els efectes de posar-se a solucionar-la. Alguns cops demostrar una conjectura, o intentar-ho , ha portat a fer nous descobriments. Per exemple trobar noves eines, descobrir resultats intermitjos, simplificar la manera d'expressar el problema.

Corol·lari: (vindria a ser com una conseqüència immediata del teorema) Hi ha cops que el més difícil és posar paraules al problema. Expressar el que ens passa, donar-li forma. Entendre el que ens passa seria com escriure l'enunciat. Què bonic , enunciar. Arribar a entendre el per què, fora com provar la conjectura...

Què passa aleshores quan no puc expressar el que em passa. Als nens petits els hi passa quan estan malaltons. Aquesta seria la conseqüència de que la meva conjectura fos falsa .Per aquest motiu aprenem un llenguatge, per poder-nos expressar. A cops cal crear un nou llenguatge, com amb els nombres . Si ens inventem una nova operació cal crear un conjunt nou on tots els elements del conjunt fan funcionar la nova operació . El nombres reals no poden fer arrels quadrades de nombres negatius , per això vam crear els nombres complexes. Al ser un conjunt més extens permet treballar amb problemes més complicats , o bé expressar-ne de manera més senzilla d'altres que sense aquest nou llenguatge eren molt complicats.

Pensar ens cansa, però ens ajuda a entendre. Per aquest motiu, crec que entendre que el nostre cervell no va evolucionar per trobar la veritat, ajuda. Va evolucionar per sobreviure, fins hi tot a nosaltres mateixos i els nostres pensaments...

“És ara que hi veig clar...”