La vida lluny de l'equilibri...

Hi ha infinites maneres de que un sistema estigui fora de l'equilibri. Només n'hi ha una d'estar en equilibri. Matemàticament l'equilibri no és més que un punt. Com a corol·lari d'aquest principi físic podríem deduir que hi ha infinites maneres d'estar viu , només una d'estar mort. Per tant la vida és això , viure lluny de l'equilibri. Uno solo conserva lo que no amarra , ho diu una cançó...,així doncs, i ho recordo perfectament, el dia que vaig aplicar això a la relació amb la meva dona, aquesta començà a allunyar-se del punt d'equilibri que més o menys teníem delimitat . Vaig deixar d'aferrar-me al fictici punt d'equilibri que creia haver abastat. Com una fulla que baixa per un rierol, la vida és com un rierol, vaig anar-me allunyant de la segura riba de l'equilibri. Pertorba el sistema i escolta'n la resposta..., va ressonar durant uns instants dins del meu cap.
Fa molts dies que vaig perdre de vista la riba. Pertorbar un sistema té aquestes coses. Les lleis de la vida ,no són les mateixes que les de la termodinàmica. Tot i així a cops descriuen complexitats molt semblants. Deu ser això el que em fa continuar captivat per la vida i la termodinàmica. Deu ser que tinc la necessitat de respostes. Alguna , com la del suposat equilibri, que no era gens estable, ja fa dies que és escrita en el meu quadern de laboratori...

Pràctica 1: Estudi de l'equilibri d'un sistema .

Objectiu : Determinar l'estabilitat d'un sistema quan aquest és portat lluny de l'equilibri.

Material: Paciència, convicció en allò que fem, un sistema en equilibri, paper i llapis. Prescindir d'elements que mesurin el temps(amagar calendaris , treure's el rellotges,...)

Procediment: Estudiar els lligams que té el sistema, pertorbar-los i fer una descripció detallada de l'evolució temporal d'aquests. Identificar-ne les variables representatives . Modelitzar-ne l'evolució per una aproximació de primer ordre, de segon , del que calgui,...

Sé quan vaig començar la pràctica, encara no sé quan acaba. Si sé com acaba, morint-me. Enamorat com estic de la vida, voldria mantenir-me lluny de l'equilibri . De l'equilibri físic, per que hauré mort com a ésser viu i de l'equilibri emocional. D'aquest ja me'n vaig allunyar , tenia por de morir com a persona, d'aquí que la pràctica encara duri....D'aquí a que la vida, el que es diu vida , hagi de transcórrer lluny de l'equilibri...

Conclusions temporals de la pràctica:Reconec que tots tenim dret a viure, reconec que l'equilibri ens ofega, reconec que tenies tot el dret a viure, encara que això representés trencar un equilibri, encara que això fos irreversible. El millor de tot és que ara ho entenc,...no es pot mantenir un sistema prop de l'equilibri, segons com, el mates...Pel que sembla les nostres complexitats no estaven destinades a estar en un mateix equilibri. Créixer i evolucionar, ,a cops, és viure lluny de l'equilibri...