4/07/2008

Doucement…

Comença a sonar la música, en Jack Johnson és la meva banda sonora. Com un botifarró farcit he sortit a la terrasseta a corregir uns exercicis. Fa dies vaig proposar a la canalla que dissenyessin una cadira .Encenc la pipa i el bolígraf vermell comença a deixar anotacions als exercicis . Sembla que les meves mans s’entenen a la perfecció amb ell. Alço la vista ,la Mari fa estona que descansa . Arrepapada al seu lloc favorit, em guaita desinteressadament. Jo de tan en tan alço els ulls i li somric, ella es fa la despistada. Sé que em mira ...
Poso un comentari , una observació a cada exercici. Alguns tenen mancances, però tot i així sempre trobo un comentari constructiu per fer. A cops, a la meva feina , la tendresa , el respecte, són com obrellaunes . La veu d’en Jack Johnson , ve a ser com un mirall de la feina que faig. El fum de pipa ho envaeix tot. L’ambient és tèrbol .Aquesta tarda ,el cel, de color plom, també. El sol es va ponent i sembla que vol ploure. Els fulls han anat passant, la feina va quedant enllestida .
Molts cops penso que la meva feina és com les gotes que han començat a caure. Les que d’aquí una estona es deixaran caure pel vidre de la finestra . Cauran totes i cadascuna d’una manera diferent, sense que jo en pugui predir la trajectòria. Sovint explicar coses és molt semblant . Cada persona és com una gota, tots , com les gotes, tenim un destí . A les gotes només les guia la gravetat, elles de manera capciosa faran el seu viatge pel vidre de la meva finestra. Els meus alumnes ho faran per les lliçons , per la vida. No sé que fa que les gotes canviïn de trajectòria. Només sé el que jo puc fer amb els meus alumnes. Mirar d’orientar-los per la vida , ajudant-los de manera que allò que els hi explico els faci trobar el seu propi camí . Tots, les gotes i la canalla aniran fent el seu viatge , a cops de manera capciosa, sempre tendrament. Vidre ,o vida avall,...doucement.