Atrapat a la rutina

Avui no ha sonat el despertador. Era diumenge, no calia. Me llevat sense preses. Afaitar-me, una dutxa, vestir-me més còmodament que de costum, baixar a esmorzar. La casa està freda, no hi ha el bullici que de costum. Durant l'esmorzar m'encanto mirant la tele. Es fa llaaarg. Mentrestant la mestressa prepara el dinar, que aquí els diumenges és a la una. Com sempre aquí tot es fa més d'hora, massa d'hora pel meu gust, però és la costum local. Que hi farem.
Porto dues setmanes a Irlanda, i ja puc preveure la major part de les coses que han d'esdevenir durant el dia.. Ja no se'm fa estrany menjar a la una , sopar a les cinc .Que graciós, a l'hora que els meus companys pleguen, la mestressa em torça el morro si no hi soc per sopar. En comparació, els nens de P3 de la meva escola són un troneres. I a mí no m'acompanya al bus la mà_del_amo,(nom en clau d'una señu de P-algunacosaaa). Tot va tan abans que fins hi tot sortint tard arribes d'hora. Ahir, amb la canalla, vam anar a una espècie de parc temàtic. Està dedicat a les diferents civilitzacions que ha poblat aquestes contrades. Ja vam pujar al bus un quart, vint minuts tard. El resultat és que ,no sé si per què el xofer era una dona, o bé vam saltar a l'hiperespai, vam arribar més de mitja hora abans.
Lo de dona ho dic per que no es va perdre, i això que anava xerrant amb mi. Una noia de Londres, que portava aquí només uns mesos, amb un accent molt tancat. Entre l'accent, i la veu escardalenca ,se'm va fer força difícil entendre-la . Però vam xerrar, que d'això es tractava. Em va explicar que vivia en una granja a Anglaterra, i que a falta d'oportunitats laborals, i amb el carnet de tractor o similar, havia vingut aquí a la recerca de millors oportunitats. La vaig trobar molt agradable i riallera . Tenia l'encant d'aquelles dones que tiren endavant malgrat les adversitats. Una dona d'abans de la guerra , que hagués dit jo en altres temps. Ferma , segura de sí mateixa, transmetia calidesa . Amb l'hospitalitat, que el mal temps d'aquestes terres , fa difícil de veure a primer cop d'ull.
L'excursió en si va ser molt entretinguda. Jo personalment vaig aprendre moltes coses . La canalla s'ho va passar bé, moltes fotos i molts record. Sempre tenen gana. Que contents que van estar quan van descobrir unes gegantines magdalenes per un euro i mig. Lògicament , encara que només són onze ,van arrasar. I vam tornar a casa, i vam arribar d'hora, i vam tornaar a sopar a dos quarts de sis.

I vaig tenir la sensació que ja estava atrapat a la rutina. Una de diferent, però a fi de comptes una rutina...Us poso una foto de la Laiona, ahir no tenia un bon dia. Va estar absent i trista bona part de l'excursió. En un moment donat la vaig caçar fent a questa moixaina. Va estar més contenta quan li vaig regalar la foto , de fet tots podem tenir un mal dia. Sense que arribi a ser una rutina ,es clar .