Boira...

(Post 111, un capicua per tancar un cicle)

"...i és dalt dels cims que hi veig clar."

Camino per la carena, la boira ho envaeix tot. Poc a poc s'afebleix ,es va tornat minsa, desapareix. Torno a veure el cel blau, el sol m'escalfa. De fet sóc sobre un mar de núvols. Em trec part de la roba que la bruma ha amarat. Alguns turons treuen el cap per sobre la boira, només els més importants. Semblen illes.
La boira m'ha fet perdre l'orientació. Ben bé no sé on sóc. Ara, un cop dalt de la carena, m'he adonat de fins on havia arribat. Havia perdut la noció del temps i de l'espai . Feia estona que no sabia ben bé on era. Havia perdut tots els punts de referència . Els pocs que tenia els he hagut d'anar abandonant. Si em volia moure , bé havia d'allunyar-me'n en algun moment. Finalment els he perdut tots . Aleshores ha estat quan m'he sentit que m'havia allunyat massa, que m'havia perdut .Ja era massa tard , havia de continuar .Dins de la boira he anat trobant d'altres camins, trencalls ,rierols,...però havia de moure'm, per tant , també m'he anat allunyant d'ells.
Fa vora de quinze anys vaig començar a endinsar-me a la boira. En algun moment vaig haver de decidir quins eren els punts de referència importants, i quins no. Quins havia de deixar enrere. Ara, que fa poc que torno a caminar sota el cel blau, he descobert fins on havia arribat. On era realment. Dins de la boira arriba un moment que deixes de ser conscient d'estar dins de la boira. Fins que et sents completament perdut. Vaig deixar indrets que creia segurs per endinsar-me encara més en busca d'un a sortida. Durant algun temps fins hi tot t'acostumes a la boira. Et sents segur.
Finalment, ara , amb un mar de núvols als meus peus, lluny de la boira, he identificat les coses bones i dolentes que em vam fer entrar a la boira. Les que m'hi van retenir. Les que em va fer començar a voler sortir-ne. La boira , encara que sembli contradictori, clarifica els paisatges. Els externs , en quant que geogràfics. Els interns , en quant que emocionals. T'ajuda a diferenciar allò imprescindible , d'allò que és accessori. Aquestes coses se t'apareixen com illes ,ben definides enmig d'un mar. Per això , cada cop que m'endinso en la boira, ni que sigui només una miqueta, tinc por. Por de tornar-me a perdre...
Així doncs , demà 14 de febrer , dia mundial de la boira , segons les grans superfícies comercials,repassaré tots els protocols emocionals. Els que vaig haver de crear per sortir de la boira. Aquella gran boira , la que ja ha quedat enrere...