Couldn’t stand the weather…

M’he llevat tard. Només per portar la contraria a un amic , amb el que ahir discutíem sobre les hores de dormir. He dormit a cor que vols , i el més important , no he fotut ni brot. Al Solvay no feia tan fred com de costum. Així que he tret el cap per la finestra, la ciutat no hi era. Una boirina ho amagava tot, fins hi tot el cel. Prop del migdia he trucat a la única dona que encara em trenca l’esquena d’una abraçada, la meva mare. Entro en setmana d’exàmens, a la meteo pinten bastos, i no tinc secadora, ella si. Així que ens hem posat d’acord ràpidament. Vaig a dinar i tiro de bugaderia. He xerrat amb el pare de les darreres novetats a la feina, d’escalada , com no, i de la vida , com sempre. La mare anava traient el cap de tan en tan. El darrer cop per cridar-nos a taula.

El dia no ha deixat la seva grisor, un fred viu m’ha acompanyat fora al jardí mentre fumava una pipa. A dins els pares miraven una peli .D’indios , o de catàstrofes , que si no. Jo llegia un llibre de ressenyes d’escalada a la serra de Prades. Tapat com una mala cosa ,resistia el temps amb l’ajuda d’un cafè. Quin pal de temps. D’aquí una setmana marxaré amb l’escola a esquiar, sobretot sobre neu. De l’altre no crec que en practiqui, millor no. El tema és el tema, i la guineu no acostuma a caçar prop del cau. Jo , millor que faci com ella, que prou lios he tingut per no fer-ho.

He tornat a casa , no sense agrair abans el dinar , la companyia , l’estona de xerrar, i com no, el servei de bugaderia. Prou que em fot haver de demanar ajuda. Un cop a casa, he endreçat el trepans encara escampats d’ahir. Ha anat passant la tarda, ara música , ara lectura, ara una altre pipa, però de treballar, res de res. He escoltat el futbol, el Barsa n’hi ha fotut cinc al Levante . He preparat un soparet de puta mare, he sortit a prendre la fresca a la terrasseta . Amb els cascos posats , escoltant a Stevie Ray Vaughn cantant que no suportava el temps que feia. He arribat a la mateixa conclusió, de fet un, carajillo de Torres 5 ,per celebrar lo del Barsa, m’hi ha ajudat, a decidir-ho i a escriure totes aquestes collonades. El que deia,...couldn’t stand the weather . Trist?, i una polla trist...