Convivència.

Per primer cop, i sense que hagi de servir de precedent, he hagut de fer dos o tres intents per escriure avui. Normalment escric a raig, canvio alguna paraula , i poca cosa més. Aquesta vegada ha estat impossible. Serà per què del que vull parlar és difícil posar-se d'acord. Compartir sostre, taula ,sofà , lavabo i internet, pot semblar una tasca complicada. En el meu cas amb l'afegit de ser molts, per segons que masses .A part de la mestressa i el seu home, zoo a part, hi ha dos italians, un alemany i jo. Dels dos italians ja n'he parlat algun cop. En Luca , petitonet i alegre, pateix una malaltia estranya. Sembla que els seus ossos poden créixer en qualsevol direcció , la seva esperança de vida sembla que ja l'hagi superat, pel que em va explicar. Pot ser per aquest motiu està amoïnat per aprendre amb rapidesa un munt de coses .Sobretot matemàtiques. És un gran conversador ,amb un gran domini de la dialèctica , argumenta molt bé tot el que t'explica , o et discuteix. La vida li ha exigit molt, i ell aplica aquesta norma a la seva manera de viure. És apassionat en la conversa, divertit al tracte personal. L'altre ,l'Andrea, és alt i esprimatxat, porta el cabells llargs que li tapen les orelles i els ulls. És escalador, i juga sempre a fer malabars. Té molta traça . Amb quatre pels a la cara , té un aspecte deixat , però com amb tots el italians , ho té estudiat. Així com el petitonet sempre està fent deures , i preguntant-me sobre coses de matemàtiques o física, l'altre la feina que hi ha per que entregui les feines. Per una altra banda està en Heiko, l'alemany. Quadriculat en les seves coses. Molt bon conversador i alegre. Xerrem molt d'ordinadors , és el que ens va explicar com saltar-nos algunes proteccions per connectar l'ordinador a la major part de xarxes wifi protegides. Els italians, per la seva part, li van explicar no sé quina martingala per recarregar el mòbil de manera fraudulenta. Jo m'he portat bé i no els hi he ensenyat cap cosa. Qualsevol dia ens apareixen a la porta de casa uns cotxes amb llumetes, i no seran pas ambulàncies. Al que anàvem, la convivència .
Mireu que en som de diferents, i tots quatre tenim una cosa en comú ,som estrangers. Malgrat tenir gustos diferents compartim la música , qualsevol, aquí també hi entren la Yevone i el seu home , en Bob. Viva l'emepetrés .També compartim l'afició per passejar després de sopar. Sobretot per que la cristiana ens carrega la formigonera ,i tots quatre tenim el mateix problema . Arribar el primer a la trona. Quins farts de riure ens fem a l'hora dels menjars. Mentre l'un xerra amb la mestressa , l'altre li passa menjar al gos. Distreu-la, diu un , que no puc més tiu, i ens fotrà la bronca si deixem algo al plat .Si falla , el petitonet ,vegetarià i torracollons a cor que vols, li pregunta sobre si creu en Déu. És el nostre últim recurs , però no falla mai. Ja la tenim liada. Si no m'ho demostres, jo no crec en res del que dius. I l'altre que li diu que si s'està prou estona fent el ximple veurà volar una cassola .I després amb el mal de cap que tindràs ho proves de demostrar .La resta vinga a riure. Després de sopar , cap a les nou ens dona té i galetes. Ah no, l'alemany vol torrades amb mantega. La mestressa ja torça el morro. Ja hi estem anant, que si ets l'home torrada, que si com pots menjar-te torrades amb el té. Per la seva part la mestressa també hi diu la seva.
Per resumir ,que lo que es diu la convivència, aquí ,és força entretinguda.