El dia després...

Han vingut uns quants d'ells. La canalla els esperava. Jo, també , val a dir-ho. Veure cares conegudes reconforta , tenir notícies de casa de primera ma, no té preu. Està bé , tinc comunicació escrita i parlada, fins hi tot audiovisual .Peró no és el mateix que el contacte humà. Venien a veure la seva canalla, o portar paquets per tots. Han fet petons i abraçades pels seus, i pels que no eren seus. Aquest era el millor encàrrec. Hem xerrat , hem menjat i hem begut plegats. Ens han felicitat per la nostra feina. Han marxats contents , tranquils per que estem bé. Ens han fet conscients del forat que havíem deixat. Bastants ,ens han dit que van emocionar-se amb algun dels nostres posts. Que els hi vam tocar la fibra. Celebrem doncs que hagi anat bé.

Queden pocs dies, tres setmanes. Ara que començo a albirar la tornada, també començo a creure que trobaré a faltar el que tinc aquí. Bona senyal , això vol dir que aquí també ens estimen. Enfilem una setmana de festa, la de tot sants..., Halloween , per aquí. Hem de començar a preparar la tornada, que tan per ells ,com per mi, serà atrafegada. Malgrat les coses a vegades no rutllin com desitjaria, estic més tranquil, poques coses puc arreglar de les no rutllen. Massa d'elles no són de la meva competència, per tant ,com el que sent ploure.

Ara mateix plou, la remor de la pluja m'acotxa .Em venen records d'aquest estiu, a la tenda, amb el mestre Basas. Estàvem al massís de la Meije, no vam tenir un punyetero dia de bon temps, però no vam desaprofitar ni un dia. Espero poder fer el mateix aquí...