Here comes the sun...

Bé ,prou sensibleries i més pets i rots . Que després de tanta refleeeeeeexió , això s'ha tornat més aburrit que una peli francesa en blanc i negre , d'aquelles d'art i assaig. Encara en recordo una d'en Truffaut, on sortien uns tios vestits de rata... Basta, basta,basta, ...Avui una peli, i a cascar-la. Éeeeeees broooooooma, perdoneu-me, és que el dia ha estat tonto, tonto... Avui no passo del Teletubie's First Certificate, però sense abraçades . Al que anàvem, que amb els tres tarats d'estudiants vam anar a fer el bruto, haviam si trobabem un dòlmen. El que té la pedra cimera més gran d'Europa. Com que seria una mica burro per la meva part , venir aquí , i no anar-hi, us ho poso amb fotos. La banda sonora és prestada pels italians, és d'en Vinicio Caposela, un monstre..., vam riure molt. Total que al final com a tus amigos de Olot no te olvidan..., ens enfilem a la pedra, tot deu amb mal de panxa ,l'alemany que salta una valla per que té caguera..., vamos que no vam acabar al cuartelillo per un pèl..., sort que correm més que els refotuts pagessots irlandesos. I jo dient-li al petitonet, corre, que aquest et concerta una entrevista amb Déu com ens atrapi..., descregut. Total per una mica d'abono , l'alemany dient que era una acció ecologista, els dos italians descollonant-se.No si ens ha sortit de grímpis, el fart de correr que en vem fotre...Per cert? que raros que són aquí. Les papereres diu que son de LITER, coooony que està escriiit!, i per mi que són de mooooooolt més.... L'italià petitó es va amagar dins d'una,...era per demostrar que els irlandesos no tenen ni punyetera idea del sistema mètric decimal. També ens va costar un altre fart de correr.El cabrón vol portar la contraria a tothom , i al damunt t'ho demostra.

Ah , he descobert que volia dir la canço del maná, maná . Mná en gaèl·lic vol dir dona. Així que la cancó deu dir Mná, Mná tuuu tu tururu, Mná, Mná tut tururú, ja sabeu , vamos...la part que encara no he descobert és la del tut tu tururu. Però ja ho trobaré ja...., no , si ja aprenc coses jaaa....

Unes risas, espero...

És un homenatge al Jordi i al Josep , que quan aprenia a escalar la cantaven molt sovint. Jo tenia vuit anys , ja en fa trenta. El Jordi acostumava a fer el tut tu tururu, i en Josep el Manamana..

Una abraçada