10/11/2007

Keep behind this line...


És molt curiós, i no deixa de sorprendre'm. Puc entendre-ho , però no per això, mai em deixa de sorprendre. Com som les persones, tan diferents, i tan semblants. Ahir ,el tren que jo , i molts altres, esperàvem, va arribar una hora i vint minuts tard .Superat el moment de desesperació, quan ja desinhibit ballava per l'andana , escoltant música de l'emepetres, vaig començar a xerrar amb els altres viatgers. Primer , és curiós ,un home gran. Same travel, same trouble, li vaig dir. Vamos ,que el mateix viatge, el mateix problema. Un cop trencada la barrera, la resta de viatgers es van afegir a la conversació. Ens vam explicar , ens vam preguntar ,que feia/fèiem. Tots , excepte la gent jove, que molt al final es va afegir a la rotllana.
No sé exactament per quin motiu, però el puc endevinar , la gent crea una barrera. Sobretot amb les noies. Eeeeh, que només xerrem, de lo otro...cal algo més que xerrar una estoneta, no?.A la sala de profes de l'escola de Bagenalstown, que hi un ganao molt jove. Com diria un que jo sé, no hi ha gaire material de derribo , vamos, vaig tenir la mateixa sensació. El segon dia, fullejava jo ufanosament un diari, quan una de les señus, de les veteranes per cert, em pregunta la meva opinió sobre una noticia del diari. Jo, amb tota naturalitat, i per què no dir-ho, amb la seguretat que em caracteritza, li vaig contestar que només mirava les fotos, que de la resta no entenia res. La riota va ser general. Peró vaig trencar la muralla. En part era veritat, només mirava les ties, que per cert els diaris irlandesos en van plens, però aquest és una altre tema del que ja tractarem...Al que anàvem, les jovenetes van començar a parlar-me. És conegut , que com em facin un plànol, bueno ... ,que dono una imatge que no es correspón . A l'endemà es va tornar a repetir un situació semblant. Dues professores jovenetes , molt maques per cert, i per merèixer encara crec, xerraven en veu baixa. Jo que m'acosto i els hi dic: Don't be shy, I can't understand nothing... do you remember?(No sigueu timides , no us entenc, no us en recordeu?). Altre cop la riota, però com diuen aquí :I broke the fences...(vaig saltar les defenses).
Avui, quan m'acomiadava, he descobert , pel reflex de la finestra del passadís que dona a la sala, que em miraven descaradament el cul quan em posava l'americana. . Val a dir que també porto uns texans ajustadets... Punyeteres , han dit totes com a coro, see you tomorrooow...Mira, m'han alegrat el dia, que de per si, ja era molt gris. M'ha fet més gràcia , quan les meves alumnes, encaparrades a trobar-me novia ,m'han explicat que alguna d'elles ja els hi ha fet alguna pregunta...No passa res ,ja ho sé . Però no deixa de sorprendre'm . Em van educar per recollir el mateix que sembres. I jo, sempre que puc , sembro tendresa, alegria, franquesa i quan és la temporada una miqueta d'amor. Per sort, em faig un fart de recollir el mateix. Lògicament, també recullo mocs i cares malagradoses . Sempre penso que tots podem tenir un mal moment . Però mesuro els meus amics pel buit que em queda quan se'n van, no per l'espai que ocupen quan hi son. I l'enyorança que tinc em dona una bona mesura de la quantitat de gent que m'estimo. Com a ésser humà que soc, también tengo mi coranzoncito, que deia una amiga meva. I crec ,cada vegada més, en la pagesia dels sentiments. I diria que no sorprenc a ningú , sobretot , si com crec, em coneixeu.
Que tingueu el millor dels dies que sóc capaç de desitjar. El que em desitjaria a mi mateix.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

titi!!!
que ja tho deia jo que el teu cul desconcentra.. jejeje!!

marxo a londres aquests pont aixi que practicare i el proxim te lescric en angles!!!
disfruta i molts petonets!!!

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Ehh titi, que content estic de sentir-te.No si hi ha coses que no canvien , ni aquí ni a Irlanda. Practica, encara que tú vas més vançada que jo. Un petó

Ens llegim.

Anònim ha dit...

No té res a veure amb el post. Però, moltes felicitats!!

:P

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Gràcies, per enrecordar-te'n. Un petó.

Elena ha dit...

Xaval, xaval. M'estàs començant a amoïnar. Primer, ens fas passar una angoixa quan veiem que t'enyores. I ara encara ens estem amoïnant més, quan sembla que un dia d'aquests et lies amb algú d'allà i ja t'hem vist prou el pèl. Nano, no se t'acudeixi, que aquí també t'enyorem molt. Per cert, no sé si és el dia abans o el dia després del sant sant, però moltes felicitats pel teus vint-i-dos (ehem, ehem) anys.
Un petó

Anònim ha dit...

T'ho haig de dir:a mi el teu cul també m'agrada! i potser soc la persona que ha passat mes temps de la seva vida mirant el teu cul mentre estavas damunt meu (ui que malament sona..), clar que com a mínim tu has passat el mateix mirant el meu, que tampoc està malament. Demà com és el dia de la hispanidad, esperem que sortis al carrer amb un braçalet rojigualdo al braç tot cantant: soy el novio de la muerte!!! pero prefiero el follo que la fatatas.

Si en la sillita quieres volar: Cremalleras Anglada;lo arrancamos todo!

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Nens ,de moment tranquils, per que lo de Irlanda , la que folla más que anda només està al 50%. O sigui que em foto uns farts de patrullar,..., fixeu-vos he hagut d'anr-me a comprar unes vambes noves per que les que portava han mort. Val a dir que ja tenien més de deu anys.

Paco, que cabrón ,si escalas tan depressa que no dona temps a veure't el cul!!

Un petó per tots.

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

6 al quadrat més 2
7 al quadrat menys 11
tan li fot 38, i sembla ahir que vaig tornar de la mili,...
Ahir em vaig veure dues cervesses(1 litro =2 pintes) a la vostra salut, vaig anar amb un galeguinho que també fa de profe per aquí. Vam riure molt, i la feinada que vam tenir per tornar a casa...