10/18/2007

La gran pradera...


He acabat la classe, m'acomiado i surto al carrer. Avui és d'hora ,no cal afanyar-se. Tot just és un quart de dotze quan poso un peu al carrer. Un, més que tímid sol ,mira d'escalfar aquestes contrades. Passejo , més que camino , pel carrer que mena a l'estació. Arribo a l'andana, i encara no hi ha ningú. Sec en un banc, arrepapat , i deixo que el sol m'escalfi les cames. Obro el maletí , i en trec la carmanyola del pack-lunch. Avui hi ha entrepà de formatge ,mantega i pernil dolç. També trobo la inefable bossa de patates, aquest cop amb aroma de ceba i vinagre, massa fortes pel meu gust. Tan se val , enceto la bossa , si no les acabo algun ocell m'ajudarà. Ja m'ho pensava, son massa fortes, en grapejo unes quantes i les llenço esmicolades prop meu. Els ocells, sempre a l'aguait , no triguen a fer-les desaparèixer. Em recorden els pit-roigs de Montserrat . Com ells ,aquests també son molt menuts i agosarats, venen a menjar quasi de la meva ma.
Van arribant els passatgers, prenen seient als bancs, sota la porxada. Tres iaies xerren animadament prop meu. Les saludo al veure que s'apropen per seure. Vaig desant els meus trepants, amb tot ,ja he donat bona conta del tec. M'aixeco per llençar a la brossa les peles de plàtan , el bric de suc de taronja i demés. Una dona , que em sembla cansada, es aprop del meu lloc, m'alço i li demano que s'assegui al meu lloc, que em disculpi per no haver-la vist abans. Agraïda es deixa caure al banc. Les iaies em miren com sorpreses, per la pinta que dec fer no els hi semblava que fos tan atent. El semàfor de l'estació es posa verd., ja m'ho conec d'altres cops, el tren és a prop. Encara no sento la seva fresa, però vaig cap el final a agafar lloc. Les iaies que estan al tanto , em segueixen. Arriba el tren , m'afanyo a obrir la porta, i les ajudo a pujar. Un cop a dins, cadascú pel seu compte busca un seien lliure. Aquí ,com a tot arreu , la gent mira de trobar un departament buit. Com que no és possible, en trio un amb bones vistes. Em refereixo a la finestra...,la resta del tren són iaies i algun homenot .El tren es posa en marxa, per la finestra ,passen les cases d'aquest bonic llogarret on vinc a fer classes quatre cops per setmana. Una successió de prats verds, delimitats per estrets murs de pedra fosca , van passant pel meu davant. De tant algun ramat d'ovelles vagareja pels prats. Son de llana clara i abundant, amb les potes negres. També veig algunes vaques, que sorprenentment ,són més petites que conec. En canvi, en comparació, la major part dels ocells són molt grans , i generalment de colors foscos. Fa una estona que els veig a tots posats als fils del corrent, mala senyal, diu una de les iaies, el sol durarà poc.
El tren alenteix la seva marxa, les cases que ara passen per la finestra ja em són conegudes. Primer les de la cruïlla de la carretera de Tullow , al cap d'una estona les de la rotonda de Staplestown, el camp d'esports, i per fi , una filera de portes acolorides que m'avisen que l'estació ja és aprop. El tren s'atura, salto i busco la sortida . El cel ja torna a ser gris, una vent suau ha portat núvols. Prenc el carrer de l'estació, haig d'afanyar-me , encara em mullaré. Cap al biblioteca , que hi ha un bon tros, a pencar una estona més, el dia anirà passant, i quan siguin les dues aniré cap a l'altre escola. Un dia com altre...
Us he deixat un regalet en forma de sorollets, és música. He tingut al gún problemet al carregar al servidor algunes de les cançons. Un refotut comando de nans irlandesos em distorsionen les cançons, o bé el server em fa la pirula..., vosaltres mateixos, està fet amb la millor de les intencions.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Escoltar la musiqueta "01-Pista d'Udio" ...llegir el teu post talment enfilat al tren al teu costat i pensar que tinc el cap de setmana per davant.....quin goig !!!!!!!

Bon cap de setmana i un petonàs ( m' han dit i he llegit que ja no rasques) .

Que guapuuuu estàs a la fotu .... i quna miradeta ....

El poeta de l'orella

Anònim ha dit...

Hola guapura...!!! Miro la teva foto i et trobo més guapo del que et recordava? Serà que se t'enyora una mica, no?? Feia dies que volia contactar. No tinc el teu correu i m'he colat al teu blog. Veig que tot va bé. T'envio un petonàs i, per què no, també una tendra abraçada. El Juanca t'envia records, avui al futbol, però demà al Pedra a fer el boig...
Isabel O.