Bogeria, bogeria, bogeria , la paraula és bogeria. Visc en una perpètua tarantella , i é tutta per me. La vida passa fent saltironets, ara llargs, ara curts , ara a dreta ,a esquerra, ara para , ara enrrere, ara endavant .I no paren de passar coses i coses. Cada dia que passa, més coses passen. Quan no és un all és una ceba. Quan un soldat no li fa mal el peu, l'altre diu que té un gangli a la papada. Que sembla una pelícana ,li dic jo, ja hi estem anant. L'altre que quan més contenta està, va i ha de canviar-se de casa. A dos que tenia mig enamorats, ara, ja no, resulta que no. Una altre es compra unes botes ,i se les oblida en un banc, veeeeeeeeeenga, a regalar botes als que passen pel carrer. El que no s'havia enamorat, va pels racons amb una cara de peeeeeeeeena, sempre solo, sempre solo, abandonaaaatto. L'altre ,alta com un Sant Pau , té la fal·lera d'anar al centre comercial a provar-se sabates de taló. Com si no fos prou alta, amb catorze anyets, és tota una galleda. Si mai té novio, el farà anar tot lo dia de puntetes. I sempre té gana, menja , i menja , i no para de menjar...N'hi ha una, la que ja no està enamorada, que sembla seriosa, però no et despistis que es posa a ballar pel carrer. I canta, canta, ...canten , es posen tots a cantar...mare de déu, quina canalla.
El temps els hi fa cas, i sembla que s'encomani de la seva inestabilitat emocional. Ara plou, ara no, ara bufa el vent, ara hi ha boira, ara fa sol. La gent diu que està fent una tardor de bogeria. Espero no tenir-hi res a veure. Els dies passen , que semblen les fulles que cauen dels arbres. Tot d'un plegat en cauen moltes, i de cop en cau una de leeeeeeentameeeeeeeent. En fi una bogeria. Encara que crec ,que lo millor està per arribar..., torno a l'escola el 20-N, el sant del meu germà, i moltes altres coses...
tinc una premonició, españoooooooooooooooooooooles...
4 comentaris:
"...assegurem que surto!
Probo per la dreta, torno a l'esquerra, mentalment calculo els passos, hem salto un o dos seguros,corda!; on collons es la reunió!, probem a anar fins a la repisa, doncs tampoc es aquí...cuanta corda queda?, probo a veure si éstà allà dalt, ja la veig, m'arrosego una mica i ja soc.Ja hem pots deixar!!. Sempre el mateix i cada cop tant diferent...". Memorias d'un cargol pirata. Ed.La casa de los Martinez.
Boz-damm y los pancarteros, campolpiru, Obadivit, kumbayà dancing, Sou pitjor que els cucs!, Camí de la cova de matinada amb llamps,trons i l'Avi,
coperhead stories:1-jersei foradat però vista salvada,2-bombona de gas volant pels aires,3-Escletxes air-lines(Casi me mato,eh,eh...) Tot aixó son arrels.
Jim Bridwell de Paco Tilla
Si noi, tens tota la raó. Aquí estàs per tibar la corda quan fa falta. Com dius tu, compto els meus amics , per les persones que diria que m'hi puc encordar...
D'aquests en tinc pocs, però tu ets un d'ells. Una abraçada, la que ens fariem dalt d'un cim..., i la vida pot ser que sigui el cim més important que assolim mai. Gràcies per compartir corda.
Ei, germanet, ànims!!!! Que cada dia falta menys per donar-li vida al Lagarto amb el uruguasho aquell que fa el tercer del trio calavera. A més, aviat tindrem veina nova al barri de les que t'alegra l'existència tenir per allà. Comencen a arribar bones noticies, brother... Potser encara sortirà el sol i tot!!!
(Ah! i m'ha agradat el teu fotolog. Ja t'he agregat al meu)
Brodeeeeeeeeeeeel, que biba el lagartooooo. Quines ganes tinc d'anar fer les braves i la clara/es per veure el pataners de turno. Per cert tindrem veina nova , QUÈ GUAY!!.
Lo del fotolog és una anada de olla, però miro de penjar fotos maques, no sé...
Que poquito i que llaaaaaaaaaaaarg...
Publica un comentari a l'entrada