No puc dormir...

No m'he llevat tard. No he fet cap migdiada. No es que no estigui cansat. Només és que no puc dormir. És aquella hora incerta, en la que ja hauria de tenir son, però no en tinc. Dono voltes al llit, em tapo, i tinc calor. Em destapo, i em venen calfreds. Escolto música , i només faig que saltar i saltar cançons. No vull posar-me a pensar , però ho faig. No vull recordar res trist, però la maleïda cançó que sona m'hi aboca. I salto de cançó, i la següent també m'hi porta...és massa per a mi.

M'incorporo ,provo de llegir, el llibre de viatge és de Paul Auster. Cerco el punt de lectura, enceto capítol. No es que m'enganxi molt, m'aferro a l'argument com si fos la barana de l'escala dels somnis. Mal assumpte , relliscosa resulta la barana. La trama tracta de cerca dels orígens del personatge principal. Lluny de casa , i sol, només passa que calamitats . Altra volta la tristor m'assetja..total, que torno a posar-me a pensar. Torna a ser massa per a mi...

Provo de racionalitzar els meus sentiments . Quan escalo em funciona molt bé, sobretot quan la situació comença a ser perillosa. Respiro lentament, eeh, que passa? , vaaa on comença tot?, si ,va, busca on és la sortida. Tranquil, em dic, ralentitza les coses. Repasso curosament totes les coses . No passa res, tot es pot solucionar. No deixis que se't dispari el coco. Només has de deixar que passi el temps. Tan senzill que sembla, i que llarg que es fa .Finalment sembla que prenc les brides de la situació. En Johny Cash em dona un cop demà,. And it burns, burns ,burns the ring of fire, the ring of fire...

Ja li arrenco un somriure a la situació,com canvien les tornes. És com mirar enrere , desmuntar tot allò que t'havia fet por de petit. Relativitzar .Què fàcil semblen les coses quan ja les has passades. Sempre em dic, no desmitifiquis les coses un cop les has viscudes. La veritat es que a cops manegar alguns sentiments es com creuar descalç un riu. Per molt tranquils que semblin, tots tenen pedres sota l'aigua. Quan els records afloren com un torrent, sempre acabes badant i ensopegant amb un roc. Perds l'equilibri i et mulles...

Amb l'esclat d'un tro , precedit pel llamp que avisa, s'aixeca el vent. La situació es va tornant tensa, comença a fer-se fosc. Un altre llamp, un altre tro, aquest ja no és llunyà . Aguditzo els meus sentits, em preparo pel que sé que ja no farà marxa enrere. .Acluco els ulls .Ja està aquí. Comencen a caure les primeres gotes. El xàfec creix , i creix ... Un cop sota la pluja , moll , camino , que ja pararà de ploure. Tard o d'hora sempre ho fa..,i l'aigua s'escola per la meva cara avall . Ja està, ja ho he dit, he plorat...

M'he llevat . Amb l'ordinador a la falda , he provat d'explicar-vos-ho. Si quan era entre vosaltres no m'amagava de res , no ho faré ara, que us trobo a faltar. Xerrar sempre m'ha anat bé. Dues cançons de Queen m'hi ajuden: Don't stop me now...i One vision. Seria trair-me si només us expliques allò divertit, que tot va perfeeecte vamos. Malament aniríem si no tinguéssim febleses. Total , la tristesa i els problemes , son como la mierda , simpre acaba saliendo a flote. A falta de vent de pla, bo és el que he improvisat.

Una abraçada, ja ha sortit el sol i no plou més, la son fa una estona que em volta, i jo, manyac ,m'hi lliuro....Boraniiiit.