Peaceful, easy feeling...

Quina nit, somio que faig tard, que corro. Em desperto anguniós. Per més que em rento la cara no aconsegueixo treure'm del damunt aquest mal gust que tinc. Estic cansat i encara tinc tot el dia per davant. Sóc el primer en baixar a esmorzar. Vaig empassant-me les coses sense prestar massa atenció . Carrego el macuto, reviso mecànicament el estris, els llibres , els dossiers, els carregadors, els telèfons...
Surto de casa amb força temps. Més que caminar vagarejo. Quan sóc al cap del carrer comença a ploure. A la primera cruïlla no hi ha cotxes, al la següent tampoc. Sembla tot molt tranquil. El dia és gris. A la cantonada del parc de bombers trigo una mica més, un munt de camions i cotxes em barren el pas. Apreto el pas . Mica en mica, ja al carrer de l'estació, començo a trobar canalla. Hola, hola ,buenos dias señor. Comença a ploure amb més força, per fí arribo a l'estació.
Al tren, la canalla no xerra gaire, també tenen son. Tots plegats fem el camí de l'escola sense massa presa. Cada grup cap a la seva classe. Cap paraula, anem com autòmats, rítmicament la pluja ens ha portat fins aquí. Hi penso una estona, és com màgic. Tot rutlla, cap problema .Va passant el dia i torno a Carlow. M'adreço a la biblioteca pública, a repassar el guió del dia . La música m'acompanya. A cops la meva, d'altres la que he pres de la Yevone. Ara plou a bots i barrals . Com no pari no hi haurà impermeable ,ni paraigües que em salvi. Al cap d'una estona afluixa, lentament deixa de ploure. Surt el sol, aprofito per recollir i anar al parc a dinar. Travesso el poble, un riu de gent també aprofita la treva. Sec al meu banc, estiro les cames i deixo que sol m'escalfi. Al cap d'uns minuts començo a dinar.
Menjo amb fruïció . Ara l'entrepà , ara les patates , la fruita , la galeta, em bec el suc. Mandrejo una estoneta més al solet. Estic sol, sempre estic sol. Quina pau... , les campanes de l'església anuncien les tres. Sant tornem-hi ,em dic.