Plou, plou i només fa que ploure

Com aquell que sap, amb certesa infinita ,que cada dia surt el sol , avui m'he llevat amb la sensació de que alguna cosa no acabaria de rutllar. I'm a man of constant sorrow, que diu la tonada. Les torrades eren perfectes, el té al seu punt, el pack lunch com sempre. Tiu, tiu ,tiu que de moment tot va bé. Per on vindrà l'òstia avui.... Un cop al carrer ,el dia m'acull amb una pluja suau, fins hi tot agradable, diria .Camino despreocupat, total ,a la propera cruïlla miro cap on no toca i la dinyem. Cony de gent, van al revés de nosaltres. Música a tota pastilla, i res, són tan educats que fins hi tot quan no miro bé paren. Calla tú penso, serà al tren que la liarem. I un cop a l'estació trobo les meves cookies, goood morningaaa. Estan contentes, i no fem tard, maaau, aquí no pasarà res. Cap a Muine Bheag, que segur que a l'escola passa alguna cosa. A tot això no para de ploure, una pluja suau, com el dolç somriure d'una que vaig conèixer ja fa molt temps. No ens posem nostàlgics, afina l'orella neng, que s'apropa alguna cosa. N'estic segur .Reparteixo les cookies, pujo a la sala , treballo una estona. Res.
Al cap d'una estona, prop d'una hora ,crec, unes teachers es fan un té. Me'n ofereixen una tassa, of course, thanks. Comencen a estirar-me la llengua. Què tal ,com va , on t'estàs, on vius , d'on ets exactament, de què ets profe...No em costa massa enrrollar-me , ja em coneixeu. Dóna'm un metre i te la lio . Per un moment em fam oblidar els meus mals presagis. A fora fa com que no vol deixar de ploure, de fet és lo que marca el plànol. S'acaba el break, i vaig a fer classe a les meves cookies.
Vinga noies avui toca castellà, toda la lecsión uno, y sin chistar, d'acuerdooooo. Assumeixen la feina , i al cap d'una bona estona passem a les mates. Tenen moltes preguntes. Diligentment resolc els dubtes , dono consell, i encoratjo .Sembla que ja caminen soles, les meves cookies. Sona el timbre, ens acomiadem fins demà. Per les escales em trobo a la Deputy-Principal, o sigui la que principalment les fa passar putis a tothom. Comença a explicar-me que la canalla va molt bé, i que per ella que les podem apretar més. I jo que li dic ,que si dona , que han vingut per això. Hi està d'acord, lògic li encanta fer-les passar putis, com no?. Ens acomiadem . Surto a fora i plou .
Cap a l'estació, meeeeeerda, que ja és la horaaaaa. Ja ho sabia. Era això. A córrer com si m'hi anés la vida. Arribo a l'estació esbufegant, que em cau el moc i tot. M'assereno . Eh, la vieja aquella és la mateixa de cada dia, i l'altre, i aquell , i l'altre...Al cap d'un moment , quan ja he recuperat la respiració, i tota l'estació ha deixat de somriure, arriba el tren. Res, tampoc serà aquí. Pujo al tren que em porta de tornada a Carlow. Va passant el dia amb alguna que altre corredissa, però res.
I no para de ploure, fins que arribo a casa. Do want a cup tea Bernard?. Yes ,indeeed miss. Thank you. Fullejo el diari, passo les pagines, miro les fotos . És aleshores que ho veig, és ell. Hi ha una foto de l'inspector Clouseau. Ja ho tinc penso. Sóc jo, em dic. A la feina m'han enviat com a la millor opciò que tenien. Si , penso jo ,com a l'inspector Clouseau. Que per ajudar a resoldre un cas se'l treuen de sobre. Li explico a la Yevone. Es pixa de riure. Lògic ,amb la de xarlotades que faig, i las que li explico que em passen, se'n fa al càrrec enseguida. Crec que deu ser a la feina que passa algo. No sé. Demà envio un mail haviam com com va.... Per menjar em dona muffins, ..., mufins, muffiins, penso en els companys de l'escola. No puc evitar somriure. La dona que em diu, What happens?. I un güevo , jo això no li explico.
You were running out on the track with a target on your back, man you didn't know?. Si sobrevisc a aquesta ha de ser terrible el que Déu em té preparat...Torna a sonar al meu cap el bueno ,el feo y el malo...

Fes clic i faràs una volta amb mi per Carlow...