10/15/2007

Salvar al soldado Ryan...


Prometia ser un dia tranquil. No ha estat així. A mig matí hem esgotat totes les vies diplomàtiques. Havíem pactat un alt el foc, i una retirada pacífica , però no ens ho han respectat. De sobte, s'han torçat les coses .Ahir ja vaig donar les ordres pertinents per evacuar un dels meus soldats. Un canvi de destí, imposat per les hostilitats locals, era més que obligat. El meu tarannà sempre , i per sobre de tot , és negociador. Al final s'ha imposat el cop de puny damunt de la taula... La meva responsabilitat es vetllar per la tropa.
Tinc una alumna que ja feia massa dies que tenia problemes d'adaptació. El fet és que tampoc havia observat les normes. Els seus pares tampoc, crec. Malgrat ser lògic, doncs enviar una nena de catorze anys a un altre país té les seves implicacions. Emocionals, sobretot. La noia no sembla d'entendre que lluny de casa les coses funcionen diferent. Sigui com sigui, a mig dinar he començat a rebre trucades per que la recollís .Tan se val donar detalls, he provat de fer-ho d'una manera raonada, pacífica , dialogant. No ha funcionat, a cops la solució, és que no hi ha solució.
He començat a fer trucades,he sol·licitat un transport, i hem enllestit l'evacuació. El problema el tinc jo ara. He aconseguit portar-la a la meva casa. La meva mestressa s'hi ha avingut amablement. El , més que estrany alemany, dormirà a la mateixa habitació que jo. La nena a la habitació d'ell fins que li trobem una nova llar. Un cop instal·lat , l'alemany ha començat a jugar amb el seu ordinador. El tio es passa hores matant gent. Missions , diu ell. Fot una fresa que espanta amb tant de tiros, i no , no té cascos. Porta una camisa de conductor d'autobusos de la seva ciutat, i és més quadriculat, que el full d'una llibreta de mates. Crec que no està massa salat. Cara de pillat, ja la té ,ja. Diu que no vol salsa que ell no barreja el menjar. Primer menja els pèsols , després les croquetes , continua amb les boles de puré, i acaba , sempre amb la carn. Normalment pollastre o indiot , res més. Parla de manera entretallada, i de sobte fa una riota , estranya , compulsiva, diria. Però no té ni un pel de tonto.
Ara estic aquí al llit, escrivint-vos això amb la música a tota hòstia (Status Quo, Sweet Caroline). Jo , si tinc cascos. La pose és incòmoda , i de tant , no puc més, em tiro un pet. El cabrón , em mira de reüll,somriu , i diu ,good shoot. Bon tiro cabrón?, pos ahí va otro...Quin refotut dia . De neguit en neguit, que llarg s'ha fet. Des que sóc aquí només em trec la xupa de xapa per dutxar-me . On collons està el meu temps lliure. Aquesta casa cada cop sembla la camareta d'un cuartelillo txusquero . I la cristiana, de cabo cuartel, que de furriel ja estic jo, i per fer les imaginàries també.
Aquí redactant cròniques...
Surto a fer guàrdia al passadís.
Bona nit i tapat.
Hang 'em high...
Fi de la transmissioooooooó .......................................................................................

4 comentaris:

Elena ha dit...

A por ellos, que son pocos y cobardes!
Ànim company, que cada vegada falta menys!
Ara seriosament, espero que no t'angoixin més del compte, i que puguis arreglar les coses, de manera que tornis a tenir la teva habitació, i el repòs que et mereixes.
Per aquí tot va si fa no fa igual que de costum. De bòlit, i a tota castanya, i a sobre posen multes dia si i dia també.
Una abraçada

ZAGASO ha dit...

Te veo bien, cabritillooooooo!!!

Ja falta menys..... Ànims.

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Eh, que ja he recuperat el meu status . Torno ha tenir habitació per mi sol. Hem facturat al soldado Ryan a un altre quartel.

Me cagón los cascos asules i los de todos los colorines. Alguien ha visto a Kofy Annan?, encara que Henry Kissinger també valdria, igual ens fa descompte per jubilat...

Anònim ha dit...

al costat de la lampareta de la tauleta de nit en sembla veure un got amb una dentadura postissa. ¿és la de la Cristiana?

JUAAAAAAAAASSSSSSSSS !!!!


Ex Cevantes