No hi havia massa neu, i era dura, per tant inicialment anàvem sense raquetes. El dia era de fàbula.Les vistes impresionants .
La neu es torna més profunda i ja no ens és còmode anar a peu. Raquetes que te crio....Jo i l'Andreu , fent honor a el club muntanyenc de Lepe, ens les vam posar amb les tanques per dins...,I així fins el cim. No siii...
En Jose Luis Ordovas anava fent fotos a tort i a dret. Per tant sempre anava dels darrers. El pas no el perdia però...En Jordi, en Joan , en Blai i el Pater caminavs a deu pel peus, i per tant haber qui és el guapo qu'els hi fa una foto...
3 comentaris:
Molt maco... Com envejo aquestes excursions, m'hauré de ficar les piles! Però aquest finde estava encara tan cansada que m'he dedicar una mica a fer el vago... Aviam el que ve...
:*****
I per postres, el "menú del boletaire" : colesterol "del bueno" !!!!
Mític..., el dinar més termonuclercolesterolític del planeta..., ja no vaig sopar ni esmorzar. Tenia la formigonera a rebentar.
Publica un comentari a l'entrada