Sona tonto, però és així. Les coses avui han anat bé. Com rodades, com si res costés. Ahir l’Andreu i jo, vam anar a comprar uns gats nous a Barna. Difícil, llarg i perillós. Primer per què ens va costar trobar el que buscàvem. Segon per què , al final com sempre t’engresques i acabes caminaaaant més del que estava previst. Tercer, el canvi climàtic, l’escalfament local. La de dones que hi ha pels móns de Deu, a Barnilàndia, més , la ramaderia autòctona és veu incrementada per les migracions turístiques . Total que millor anar amb ulleres de batre, com els burros, que no guanya un per sustos. Vaig tornar amb uns gats nous, no els que volia..., però amb un bon rotllo de la muerte.
Avui , per no ser menys, ha continuat el tarannà de la tarda d’ahir. L’Andreu i jo , que fèiem cordada, hem continuat amb la mateixa sensació. Bé val a dir que jo si, l’Andreu a estonetes tenia altres cabòries dalt dels estreps. De tota manera comentant-ho a posteriori , la cosa no ha estat per tant. Si a això hi afegeixes els Enrics, el tema no pot decaure. Al final , el que deia, el motor de la vida, ....el bon rotllo.
2 comentaris:
Un plaer masoca, seguir de paquet a "ella-la-araña" in person, al Cap del Guerrer.
De fet t'agafa ansietat metafísica veure lo FÀCIL i NATURAL que el mestre vola on els mortals ens arrosseguem.
És quan veiem la veritable mesura de les coses.
Un petó blau per la meva germana de color que avui s'ha estrenat a la roca. Avui el meu lloc era al seu costat fent reunió... : no ha pogut ser avui però hi han mes dies que llonganiçes i el blau no ens l'acabarem.
La naturalitat escalant s'agafa amb els anys. Jo ja en fa més de trenta que escalo. Tu menys d'un, ja haguès volgut tenir la teva soltura quan feia menys d'un any que escalava...
Una abraçada ben forta!!
Publica un comentari a l'entrada