(Insu/resu)recció…, e-recció?

On paraves aleshores, quan em feies tanta falta?.Ningú és millor que ningú, tot i així vas creure guanyar. Si plorar a la teva porta de res va servir. Barres de bar, abocadors d’amor,us vaig ensenyar el meu pitjor costat. Retalls de la meva vida,fotos a contrallum .Em sento com un falcó ,ferit per les fletxes de la incertesa. Em tallo el cabell un i altre cop .Em vull defendre. Dóna’m la meva ànima i deixa’m en pau. Vull intentar no tornar a caure. Petits enganys per continuar vivint. Em sento avui com un falcó cridat a les files de la insurrecció.

Amb això , crec , que podria donar per acabat el post d’avui . Per si algú ho sospita , si , es tracta de la lletra d’una cançó de El último de la fila. . si tu vols mal traduïda , com no .Malauradament , i sense voluntat de fer-me pesat, voldria afegir algunes reflexions a les que fa dies , els hi dono voltes. Venint d’on vinc, i amb l’anguniosa sensació d’incertesa . Estaaaaaaaaaà beeeé , esborra anguniosa, no ens posem dramàtics . Al que anàvem, que es fa tard .Fa dies que rumio, què collons deia quan deia t’estimo. O, què havia d’entendre quan mai m’ho havien dit . No em refereixo al t’estimo que li dic a la mare, o al pare , o als meus germans. Tampoc al que dic, ni que sigui amb llenguatge no- verbal, als meus amics / amigues . Em refereixo al que li havia sentit dir a la meva exdona , per exemple. Al t’estimo de, merda, no et veure fins les vuit del vespre, però serè el tio més feliç a partir d’aquella hora . Al t’estimo de, em podran robar els teus dies , però no les teves nits. Al t’estimo de ,mira ,no em farà cap cosa fer-me vell al teu costat . Al t’estimo de , tot i despentinada i de mal llevar, què rebonica estàs avui . A aquests i molts d’altres ,com aquest , em vinc a referir .

No , no estic parlant de dependència emocional per viure. Tampoc parlo de trilirí, ni de aquí te pillo aquí te mato . Parlo d’una sensació, intangible, com moltes , però que ens trasbalsa .Que si , que et queda una cara de tonto, però ets feliç . Encara que darrerament , per sort, no he arribat a tenir aquesta sensació. I dic sort , per què si no, i ho dic amb franquesa , suposo que estaria parlant des d’un frenopàtic amb connexió adsl . Per tant, què collons volia dir quan havia dit t’estimo?.

Degut , probablement , a una suposada impaciència. Aquí la meva ex , i moooooltes més , que em fan de mare de tan en tant ,hi estarien d’acord. Tinc la sensació d’haver perdut la noció d’amor. Pot ser que , com que fa tan temps , em falli la memòria. Pot ser que ..., mireu , no ho sé, però trobo a faltar allò que vaig perdre, i no valoro suficientment , allò que he guanyat. Per això em sento com a disgust. Com rebotat, que no , que no em dona la gana . Que no vull més paper mullat. Que he perdut la il·lusió per aquestes coses . No , no me l’han fet perdre, que la he perdut jo. I no em dona la gana. Per aquest motiu, no sé ben bé si el que he de fer és una insurrecció , o una resurrecció . Per que si no , al final estarem parlant d’una falta de e-recció. I la veritat, la trempera de viure , ja va costar molt de tornar-la a trobar.

Així doncs , a l’espera de poder sentir/dir , un altre cop un t’estimo, aniré fent veure que sabia el que deia , o entenia el que m’havien dit . La cara de pòquer , que va a joc amb aquest sentiment que tinc , és lo que hi ha. La veritat, estic per la insurrecció ...