Camí d'Anief...

Així que tanco el segon pany de la porta comencen a sonar ACDC pels auriculars de l’emepetrés. Al cap de deu graons l’escala em mena al replà l’ascensor. Pico el botó, sembla que puja .Arriba el trasto. S’obre la porta i en surt en Júlio. Com ahir va perdre el Barsa, la seva cara és un poema. La salutació només consisteix en una breu ganyota. S’havia afaitat , doncs l’olor de massatge m’ofega. De la vella escola , Floïd , com no.Em vé al cap el vell Llongueres, el barber del carrer Major. Mig adormit encara, el trontoll de l’ascensor m’avisa que ja he baixat els set pisos. Abans que me n’adoni s’obre la porta d’una revolada, és el senyor Gonzalo, el de la guingueta, no sé què d’un nosequantus..., asenteixo amb el cap i somric. Pos vale penso.
Arribo a la porta del carrer just per veure passar rambla avall una rossa amb abric de coll girat. Semblava maca. L’olor del seu perfum m’arriba dolçament. Surto al carrer, comenco a caminar cap a la cantonada. A la cantonada del carrer de la Sort em creuo amb una mare que estira dels seus dos fillets cap a l’escola. La mainada no està per la feina. Són molt menuts, suposo que com jo no tenen gaire ganes d’anar a l’escola.
Ja a la cantonada saludo a la Júlia , d’aquí una estona ens tornarem a trobar a la feina, coses que passen. Pel carrer Sant Bonaventura, enllambordat de fa poc, passen dos paletes amb bici. A tot això ACDC ha deixat de cantar. La cosa salta a Nora Jones, ni hablar, que m’adormiré. Passo a manual l’emepetrés i poso els Blues Brothers. Tombo la cantonada del carrer Valldoreix, i pel que dedueixo, una pija amb un Cayenne , matricula d’Andorra, vol passar al camió de la brossa. El xofer de turno se la mira amb sorneguera. Pita , pita , que como no t’apartes tú...Davant del Mercadona, un grup de caixeres espera que l’encarregat els hi obri la porta, xerren animadament. Fa fred aquest matí. A la cantonada del carrer d’en Villar sempre haig d’estar al lloro, passen unes ties..., merda avui de que no m’atropella un cony de jipi amb bici. Em giro per dir-li alguna cosa, no cal, una vintena de metres més endavant quasi se la fot amb una jardinera per esquivar una iaia . Tomba pel carrer dels pous posant ja els peus a terra.
Reprenc el camí , davant del forn de l’estació unes nenes de les monges fan xivarri. Sembla que surten de comprar la pasta de l’esmorzar. Creuo la placa de l’estació , tot estudiant la situació. Avui provaré de passar entre els nois que reparteixen la premsa gratuïta . Izquierda , raaas, freno, trenco a la dreta ..., merda, els esquivo tots menys un ,el del 20 minutos. El tio està al lloro, i corregeix la seva manca de posició amb una finta excel·lent. Seria bo jugant a basquet.
Amb el diari ja plegat i sota el brac, trec la cartera de l’americana i en trec la T-10 . Mmmm, el dimecres n’hauré de comprar una altre. Passo el torniquet, pujo a l’andana. He perdut un Autònoma, però en dos minuts ve un Sabadell. Així que arriba entro a la plataforma a trompicons. Em recolzo en la porta i deixo que el tren em gronxi. . Doucement...Pròxima estació Sant Joan. Mmm, tinc son , estic cansat, i no tinc cap ganes d’anar a l’Anief..., encara sonen els Blues Brothers.