Sota el meu trocet de cel…, altre cop.

(...tot tornant emocional i psicològicament d'una setmana blanca.)

Aquest cop la setmana no se’m va fer massa llarga. Hi va haver de tot, com sempre malalts , lesionats, …però sempre vam encarar les coses amb ganes de solucionar-ho. Lamentablement també he vist cares llargues, però també n’he vist de satisfacció. Per molts era una nova experiència, per mi ja en van nou . Nedar per una piscina plena d’adolescents, tenint que aguantar la respiració per amagar la panxa, o en el seu defecte nedar amb l’aigua fins sota el nas .És el que té anar a Caldea...
De tota manera quan més desesperat estava per la condició humana..., va i s’espatlla el tub d’admissió del turbocarregador del bus número 1.El trasto no tira,... I que collons , era el que tornava carregat amb els menuts. Massa, massa tornar tard tots a casa, amb les ganes de llit i mmamma que tenien tots. I va ser aleshores quan es va pensar en repatriar a tots els menuts en el nostre bus , el dels grans. Era tan senzill com repartir part de la canalla gran en la resta de busos. La pega era que havíem d’apel·lar a la solidaritat, al sacrifici, al compromís . Demanar voluntaris per anar amb el bus reparat , el que tenia tots els números per arribar tard. Per quedar-se tirat...
La meva sorpresa , i la dels meus companys, va ser molt gran . La tropa , més de la necessària es va oferir , sense dubtar, amb fermesa i decisió . És aleshores quan aquella frase que vaig encunyar a les Irlandes és va fer més certa que mai. Us tractaré com a soldats , però us estimaré com un pare . És el moment on les coses que passen tenen un sentit , que ni per petit que sigui, em fa continuar creient en la feina que faig. Allà amb ells , en l’andròmina de bus, jo i els meus companys , vam menystenir les fatalitats, orgullosos de tenir els alumnes que tenim.
Ara, des de la solitud del meu refugi, des de la teulada de les onze xemeneies . Tranquil, amb l’esperit més serè , crec haver recuperat aquella sensació d’orgull de pertànyer a alguna cosa . I estic content d’estar sota el meu trocet de cel,...altre cop.