I al final parió la burra…, second hand man.

Tornar…, tornar amb ganes de qüotienadietat. Que treballar lluny de casa és més fotut del que un es podria imaginar. I tornar a casa a reprendre les coses allà on s’havien quedat. Trobar les galetes rebullides, els pistatxos passats, i que no tots els companys de corda son el que semblen , o prometen ser. Amb tot això ja érem al desembre, i ja feia un any de la gran boira. I ni les poètiques difusions de Rayleigh o de Thompson van deixar el cel ni més clar , ni més net de núvols. Després d’un Watergate informàtic de la hòstia, que va fer trontollar el més pintat. Continuar agafat a les mateixes idees no va ser massa útil, i per tant vem haver de canviar-les. Sobreviure al desencant . Tancar els calaixos que restaven buits o desendreçats . Escalar i escalar, per oblidar el que semblava que no podria encaixar. Promeses d’una vida millor, patrulles per l’Ikea per tornar a casa amb una galleda nova per les deixalles.
Amb tot això ,vaig imaginar que nostresenyor ja havia deixat de fer-me anar com un ninot per aquests mons de deu. Doncs no, resulta que no, que faltaven sorpreses per sortir de sota la manta del cagatio de la meva vida. Just quan els meus alumnes , que saturats durant els exàmens d’avaluació, creien que pi és el soroll dels seus cervells. Va venir el nostramo, i em donà la darrera nova.
Mira que tomba , que gira, que tal i que qual. I al final , jo ,que representa que maaaai de la vida faria una cosa d’aquestes. Que no , que tens que fer de jefe d’una colla de ..., bé de lo que són, canalla. Com si no en tingues prou amb aquest sentiment d’home de segona mà que tinc. Que per molt brillo que li donis al tema, se’t veu venir com una tempesta. Doncs mira , al final parió la burra, tocat els collons i fes de tutor. Xerra amb la suprema, vull dir mare superiora, i posat una mica de traje , i treu-te una mica de naturalitat. Jo ,que per segons que, sóc més transparent que unes ulleres sense vidre. A mi , que m’agrada dir les coses pel seu nom. Jo que no entenc per que li diuen pene a la polla , amb les alegries que em dona. Doncs res americana, però irlandesa, i a fer de seriós. Tot això esperant trobar un serraller per que em canviï el pany del cor , que el darrer se’n va anar a la merda i ara no hi ha cristo que n’obri la porta. Res ,de segona mà , i amb unes ganes de fotre el camp...