Xergais…(1ª part: Els xergais de l’ànima ?)

Com els xergais, que son els solcs que fa l’aigua , així veig jo els records . Fa dies que li dono voltes i no sé ben bé com enfocar-ho . Em miro les mans, i veig xergais . Miro altres mans i veig altres xergais . Alguns d’aquests xergais costen d’apreciar, d’altres són molt profunds . Per ells provo de resseguir històries, filar sentiments, com el que construeix una troca amb els records . Com el que mira de fer repàs de com ha arribat on es. Com els estels que en una nit sense lluna et guien dins la foscor. Així veig jo alguns dels meus xergais. Arqueòleg dels meus records, pels rastres que la vida m’ha deixat en forma de xergai. Estudio ,en els diferents estrats ,els trossets de la meva ànima que han anat quedant a la vista . Raspallo amb tendresa les restes dels més antics, miro d’endreçar , els bocinets dels més esmicolats . Mica en mica delimito l’abast del jaciment , dato tot el que trobo .

En alguns d’aquests xergais , els més profunds, s’hi amaguen quotidianitats , mancances , limitacions. Però a cops, trobo veritables tresors, aquells que et fan seguir buscant . Buscant, dins els xergais de la nostra ànima , allò que ens manté encuriosits, enamorats. Allò que acotxa l’esperança davant d’un futur incert. Trobar un sentit a les coses que ens passen . Totes aquelles coses que ens van omplint l’anima de xergais...