1/21/2008

Com els ametllers...


Cada cop em passa el mateix , després dels primers freds,torna a sortir el sol. La bonança s'instal·la a les meves contrades.Em confio. Sempre cometo el mateix error. Mmm, el solet de l'amor que m'acarona. Començo a fer balanç de les coses que m'agraden, de les que no,...Merda ,un altre cop el mateix. A la que li començo a agafar estima, falla algo, i ziu, la cosa fa crec.
Ara,jo que vaig pels puestos amb els ulls perduts , he trobat una explicació. En una altre vida vaig ser una mandarina, però en aquesta dec ser un ametller. Com després del sol , faci solet uns dies , floreix en mi l'amor. Malament, massa ràpid, burru. El fred torna i em fot enlaire la florida. Tinc massa pressa. Ja m'ho dit una bona amiga. Mira , ja tinc un motiu més per quedar-me en guaret. No ,si ja ho diuen ..., primer el bou , i després, l'arada...

4 comentaris:

Andreu ha dit...

vísteme despacio...que tengo prisa !!!

Loli Jackson ha dit...

M'he perdut algo?? Em penso que tenim que parlar... Hora i lloc...

:****

Anònim ha dit...

Recorda que d'estar en "guaret" a ser un xic "guarret" només hi va una "R".
I un altre tema ...
amb aquestes fotuus tan boniques que poses i aquest text que despren una flaire d'optimisme i alegria contagiosa ....vigila que jo no te l'endinyi per darrera.

I es que "posteges" tan guapu... !!!!!

El poeta de l'orella.

Anònim ha dit...

Recorda que d'estar en "guaret" a ser un xic "guarret" només hi va una "R".
I un altre tema ...
amb aquestes fotuus tan boniques que poses i aquest text que despren una flaire d'optimisme i alegria contagiosa ....vigila que jo no te l'endinyi per darrera.

I es que "posteges" tan guapu... !!!!!

El poeta de l'orella.