1/23/2008

Desencant,...

..., i quin títol més trist pel post que fa 100
La vida segons com és com un viatge. Quan arribes a casa no ets del tot conscient del que s'ha mogut. De tot el que has viscut. Fa pocs dies, de fet no sé quants, vaig tornar de viatge. A vegades te n'adones tot desfent les maletes. A vegades quan comences a ensumar la tornada. En el meu cas ha estat avui. Més que ràbia tinc ennuig, suposo que deriva de la fustració . Dic fustració, per que en el meu cas ja porto dos viatges on les coses no acaven com semblava prometre. I la veritat, jo ja fa temps que no vaig de viatge només pel folletó .Ai , que se'm veurà el llautó, i avui voldria ser acuradament metafòric. Haig de controlar la mala hòstia que em vé per moments,... cagunlaputa, mecaguncony,...
No, la veritat és que el desengany és important. Que si , que sóc tonto. Que dono massa, el que vulgueu. Però en els dos darrers viatges m'he sentit enganyat. Que un cop a l'agencia la senyoreta era tota bones intencions,..., i un güevo!!. I ho sento , però crec que tinc dret ha estar enfadat, collons. Que no , que vosté es mereix el millor, que és molt bona persona, però...Com sempre. En els dos darrers viatges, com el Titanic, poca previsió , molta façana , molt rollo, venga rollo , la polla de comprensió. I si, al final només es salven els de sempre...Em sento utilitzat, si senyoretes de l'agència de viatges. El tema era omplir l'avió de places. el tema era marejar la perdiu.El tema és el de sempre , al final només li foten cas a la classe bussines (cotxescars, cases grans, no si és lo de sempre...) . Siiii, diguem-ho clar, si al final lo de sempre...Mira que ets comprensiu, que t'amotlles al que hi ha, que tots sóm humans,...a final només em queda el desencant. I és tan gran el desencant , que trigaré tot el que pugui en tornar a anar de viatge.
No entenc res, estic fart de perdre el temps i cansat de tanta tonteria..., com li vaig dir a la meva ex: bonica ,fes el que et sembli, que en aquesta vida , jo ja he fet tot el que tenia que fer. La veritat , hi ha trens que no tornarè a agafar, per molt que vulgui anar de viatge. I si algú em pregunta per on va el tren li diré lo que em surt: ... entra tu ,que a mi me da risa.
PD: Crec que tinc el dret d'estar..., deixem-ho estar, no vaaaaaaaaaaaaaaal la pena. Mentrestant va sonant en Robert Cray, canta Bad Influence . La lletra no té desperdici, senyoretes...


12 comentaris:

Loli Jackson ha dit...

Mmmm... Bernat Soto, em sembla que hem de parlar...

:*****

Andreu ha dit...

Pointing the finger, is not the point !!!!

Hem de ser positius, sortir de la reunió, avançar 1 m, buscar l'assegurança (...paravolt de color verd)...i endavant

Podria ser pitjor, podries estar en mans dels homenets de bata blanca, amb un genoll embenat,cara de pòquer i cos de resaca : això sí que és fotut...Sort que s'en ocupa la Raquel...

Guaret, guaret...

fins sempre company !!

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

el dret al pataleig...

Anònim ha dit...

Vaja amb el blog numero cent i no diguem res de la cançoneta....
i can't stand it.....whoa.. oh no no no....

Anim i a viure que son quatre dies...

ZAGASO ha dit...

Fot-li canya, chotu!!!! Almenys un "pataleio" de l'hòstia...

Però després una bona festa... Això dura quatre dies nen!!!

Anònim ha dit...

Em sap greu llegir aquest post...

Entenc el fet de tenir dret al pataleig...
Entenc que les coses no surten sempre com voldrien i que aixó ens faci mal...
Entenc fins i tot que busquem una explicació per poder assosegar el nostre bum, bum....
Peró, siguem realistes.... afrontem veritablement aquest últim viatge... diga'm, de veritat va ser tant maravellós? Era l'amor (aquell que et sacceja la panxa)o el carinyo de company de cordada el que ens va acompanyar durant el trajecte?
Jo ho tinc clar, és molt diferent...
Cuida't vale? Ja saps k t'estimo.

Anònim ha dit...

Odi,amor, cabreig , frustacions , il.lusions,enamoraments, amistat ,...

Això és autèntica poesia de la vida


El Poeta de l' orella

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

El pitjor caramel és el que em van pendre quan tot just el començava a asaborir...El pitjor dels viatges vaser aquell que quan el tren encara no s'havia aturat ja intuïa que no parava on creia haver-li sentit al revisor. Encara que crec que el bitllet va deixar de ser vàlid a mig trajecte, no sé ...tanseval a partir d'ara a peu, o amb bicicleta. Si més no si em canso l'únic que deixa de more's sóc jo. En tot cas sempre em queden els paissatges del viatge...

Anònim ha dit...

Benvolgut,
aquesta és la tortura de l'amor:
que cap caramel ens pertany ...
que cap tren ens porta allà on havíem somiat...
que el bitllet i el revisor... som nosaltres mateixos ...

I no estic d'acord amb això de baixar-se del tren, i anar a peu o amb bicicleta ....que si pots anar amb avió o amb un transànlantic ...millor !
I que vagis amb la companyia que vagis .... cal saber apreciar els paisatges del present, sabent que si UN es mou, la vida es plena de colors... i mandarines i ametllers ...i ...

Vinga tio ....
la poesia de la vida és llegeix cap endavant, malgrat que hi hagi versos que costin de llegir.

Demà et fotaré un petó ... i tapat el cul i no t'ajupis.

El poeta de l'orella

ZAGASO ha dit...

plas plas plas!!! Chapeau poeta.

Per un moment el meu tete repel·lent l'ha brodat!!!

Pren nota company

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

No, si no havia pensat fer-me mariquita...,és només desencant. Vaig tornar d'Irlanda amb un altre aire, veig que teniu raó,...però el desencant el tinc jo...,millor em callo una temporadeta.

ZAGASO ha dit...

Però qui ha dit que has de callar. El bloc i els amics estan per això!!!

Però què passa neng... Tu necessites expressar coses i fas bé Nosaltres, que t'apreciem, intentem dir-te el que creiem que et convé. Res més.

Però de callar res!!!