1/25/2008

Digital way of living…, what else?

Per uns instants tornava a ser a Irlanda. El velo semitransparente del desasosiegooo,… sonava a l’emepetrés . Pipava un tabac holandes , assegut al banc de l’aparcament de la feina. La vida es más compleja de lo que pareceeeeeee…, anava dient en Jorge Drexler. I jo ,amb les cames estirades ,em deixava acaronar pel sol. El dinar , com sempre ,no és ni d’estrella Miguelín , ni de garito pitxinglàs , però diguem que els budells no s’han queixat. Allà perdut, tan aprop i tan lluny. Problemes més vells que la tragèdia grega , he pensat. No em passa res que ja no li hagi passat a qualsevol mortal. De fet des de les beceroles de l’humanitat els problemes ,bàsicament, sempre són els mateixos . Aleshores , el problema quin és?, he pensat. Una cama se llena, otra se vaciaaaa ..., deia en aquell moment en Jorge Drexler .

Si els problemes són els mateixos , deu ser el ritme en el que aquest se’ns succeeixen. Cada cop tot va més apressa, cada cop tot queda desfasat més ràpidament. Encara que això fos veritat, les cançons, en el fons, sempre parlen dels mateixos temes . Per tant ? Soy jardinero de mis própios dilemas,..., ja hi tornem a ser , putu Drexler. Tinc la sensació que va un pas per davant meu . Abans fer un una foto costava el que costava. No premies el disparador a la babalà, tiu que després si surt malament ...Ara , amb les màquines digitals, ens hem alliberat d’aquesta recança. Si no mola , l’esborro.

Serà que la nostra manera de prendre’ns la vida s’ha tornat digital?, que si no? . Les relacions interpersonals, pel que m’ensumo, en cert sentit, si. Suposo que dec estar massa desfasat. Suposo que tinc el firmware per actualitzar. Suposo que com que no estic connectat. Me encontrarás en cada cosa que he callado,... , cony de Drexler... Soledaaad , aquí traigo mis credenciales , que raro que seas tu quien me acompanya , a mi que nunca supe bién como estar soloooo..., estás bordao nen, penso.

Al final arribo a la senzilla conclusió que el que em fa riure o plorar és el mateix que la resta del planeta. Així doncs, penso que deixaré de trencar-me la closca amb totes aquestes coses . Com a Cita a medianoche en Samarra, un no pot fugir dels problemes, cal entomar-los. La vida , suposo ,deu consistir en aprendre a entomar les coses. Les bones , les dolentes, les alegres , les tristes... , y más allá del espectro visible habremos sido el fuego y el combustible. El punyetero em llegeix el pensament?. No, definitivament, ja ha viscut molt del que a mi encara em falta per viure...

I en aquell moment ha vingut una bona amiga. Hem xerrat, li he comentat les meves idees, i ara ,en llegiu el resultat.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo , a mi mateix , en les meves circumstàncies , i, en el benentés , de que , lògicament , la vida , no és tal i com, l'havíem conegut... abndono per una temporada els cd's i recupero els vinils. I no torno als grecs per la connotació,...buenu ja m'enteneu...kony de renaixenssssa.

Manolo És-Covard

ZAGASO ha dit...

Crec que vaig ser jo qui et va presentar en Drexler. I com a contrapartida, prometo convidar-te al proper concert que donarà aviat al Palau de la Música.
Em sembla que és el 3 de març, però no n'estic segur. Anirem els dos...y sin mariconeos!!!

ZAGASO ha dit...

" ... futuros amantes, quiçá se amarâo sem saber com o amor que eu um dia deixei pra você"

Chico Buarque

Anònim ha dit...

" Nunca estamos tan indefensos contra el sufrimiento como cuando amamos; nunca nos sentimos tan desconsoladamente desgraciados como cuando hemos perdido nuestro objeto amado o su amor".
SIGMUND FREUD

Si us plau... una reverència !

El poeta de l'orella

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Com amb en Drexler, vosaltres heu viscut més que jo, per tant em rendeixo als vostres consells. Si a Drexler amb l'Ignasi, benvingut sigui Freud a la festa. Una abrassada a tots dos.

Loli Jackson ha dit...

Tu pipeas y yo cigarreo... Cada loco con su tema...

No et rallis, jo el Drexler no el puc escoltar quan estic paranoica, perque em fico pitjor, i la teva bona amiga t'ha salvat amb la seva xerrera... Sempre és bo que aparegui algú que et salvi del pou dels pensaments, sobretot quan els pensaments són enfocats per Drexler...

Ens veiem aviat, Berny...

:*******

ZAGASO ha dit...

ei ei ei !!!

Drexler, querida amiga, no paranoieja. Sempre desparanojeia!
És un geni i les lletres són brillants....

Todo se transforma, my darling

PD. Anirem a veure el Drexler, TU i JO... En Freud no ve!!!!

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Mola!!

Anònim ha dit...

Perdoneu...

Punt 1. Qui collons es aquesta Loli Jackson...?
Punt 2. L' unic Mola que hi ha aquí soc jo. Es el meu segon cognom !!!!!!!
Punt 3.Aneu a veure en Drexler.....aneu...ara bé, l' ombra de Freud és molt allargada.
Aneu en compte que no us foti en Lacan per davant. Aquest si estava ben sonat.

I posats a parlar de paranoies ... us diré per on vull que vagi la meva :
" La verdadera locura quizá no sea otra cosa que la sabiduria misma que, cansada de descubrir las vergüenzas del mundo, ha tomado la inteligente resolución de volverse loca "
Enrique Heine
Extret del llibre " Los renglones torcidos de Dios " ( Jo en soc un )T. Luca de Tena .

El poeta porreta

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Jo en dec ser l'altre...

ZAGASO ha dit...

Ei poeta:

no sabia que fumar t'afectés tant!!!!!