1/13/2008

Sopars de refugi...

No és un refugi normal. Però al ser tan petit, l’aforament és limitat. Un cop asseguts , poc es pot bellugar un. Aquest cop la vetllada va ser molt entretinguda. El vent a fora es feia sentir, la pluja espetegava contra les finestres. De fet va anar molt bé per refredar el vinillo trilirí del sopar. El problema era sortir a fora a buscar-lo un cop l’ampolla era buida. El mestre Cardona va oferir-nos uns postres excel·lents. Flam de mató.

Conya , rialles , catxondeo , i un excés d’etanol en una gran varietat de formes. Al final , quan ja no plovia, vam sortir a fora. Encara vam poder trobar el carro al cel, per tant no havíem perdut el nord. Tard , ja de matinada, tots a dormir. Alguns per anar a escalar, d’altres no. No es pot matar tot el que és gras, però mirarem de fer-ho. Com sempre vam fer plans, la vida és això . Plans, sempre plans, que de muntanyes i companys de corda, no en faltaran per portar-los a terme...El que deia, un veritable, sopar de refugi...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

estic esperant la resposta.... quina fila que feu!!! jajaja

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

A quina pregunta?? Pistatxo??, cafeès??,mmmm no sé....Explica't no??

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

bernatsl69@msn.com i el que tingui manies que parli en privat...

Anònim ha dit...

Nen, es "el poder de la llamada de la selva"... Veigila amb les lianes...jejeje.

Agustí C.