No té massa sentit plantejar-me segons què. A la meva edat..., si no he aprés a viure amb les meves limitacions. Clar que, d'altra banda ser diferent sempre ha estat com una manera de ser. Però ara,...el fet és ser diferent dels diferents, o sigui,...quin embolic. De moment ja m'ha quedat clar que res és per sempre. Peroooò res de res.
No és que m'hagi tornat un cràpula, ni un jeta, ni res. Només és que estic sotmès a un allau de canvis. La veritat és com la merda, sortir el que es diu sortir, ha d'acabar sortint per algun puesto. No si ja em puc aguantar els pets ja..., que després et pugen al cap i tens unes idees de merda. Ara resulta que tot plegat és diferent, la física que governa l'univers..., també!!. No si tinc un col·lega que s'ho mira, i flipa, algo de raó té. No ,si resulta que no hi ha simetria de rotació, ... i jo que ja m'ho vaig plantejar en el seu moment. Estic aquí per què tinc preguntes i busco respostes. Malauradament les poques respostes que trobo porten lligades amb una cinta subtil un reguitzell de preguntetes. Algunes d'elles em fan replantejar el que faig(el meu ego és un puta i per mi que me les cola ell...) altres em donen una visió més amplia , que no sempre més acurada, de la xarranca universal en la que vivim. Què graciós, una rayuela, com Cortazar,...el darrer dia a París vam visitar la seva tomba.
No si al final la vida és com jugar a la xarranca, el que passa és que cada cop apareixen caselles noves, diferents del que teníem previst. Nosaltres, idiotes encara creiem que podrem tornar enrere donant puntadetes de peu a la nostra pedreta. El nostre model, preestablert pel model de societat en el que vivim( altre cop el puta del ego...), falla...,i és aleshores quan ens plantegem la refotuda pregunta: A què venim...
