Obro les mans. Miro... Hi és tot. Tot el que em feia falta. Tota la informació. Detallada. Fil per randa. Només havia de desxifrar-la. Interpretar, però tot hi és. Només hi ha un petit detall. Sempre encerto a comprendre quan ja ha passat. És el que ténen els xergais.
En cert sentit no m'he reinventat. Només he sabut utilitzar allò que em passava, que m'havia passat, per refer el camí. Les coses s'adrecen tard o d'hora, però algunes de les conseqüències, son, en sí, devastadores. La gent vé i s'envà. La gent vindrà i marxarà. El misteri pel qual una fulla esdevé branca és el motor de la vida. Les llagrimes d'ahir apaivaguen la curiositat avui. Sencillament passa. Seria estúpid no aprofitar-ho. Per tant, el passat, el que omple la motxilla d'experiència, només és això, experiència.Encara que per fer veles, pot anar bé,... El futur és un misteri i sembla que fa de motor. El vent que omple les veles. Però, ara i només ara, és quan podem gaudir del viatge.
Gaudim doncs...
