Aquest dimuenge hem anat a escalar a la regió d'agulles l'Andreu i jo. El fet és que ja feia una colla de dies que el vaig portar a escalar per primer cop i volia veure fins a quin punt portava les coses al dia.
Hem fet primer l'Aresta Brucs de la Màquina de Tren , un objectiu sezill per encetar la jornada, cap problema.Un cop al cim he pensat en anar a l'Agulla Sens Nom, que tè una aresta molt fàcil. Posteriorment m'hi he repensat, que carai!!, anem a fer la Roca Dumbo, la seva Aresta Brucs és sufiecientment exigent per nosaltres dos.
El punt crucial era comprobar com aniria l'Andreu sense cap altre company de cordada.Hem fet els tres llargs, que recordava més senzills , o bé més equipats. Tot són burils, tret de les reunions i alguna excepció al tercer llarg.El company ha passat molt bé per l'aresta, en algun moment ha hagut d'autoexigir-se una mica més d'autocontrol, pero sense deixar de disfrutar.
L'alumne va passant les proves,...i es mora de ganes de tornar a escola, ben fet company!!
"Mor lentament qui defuig els reptes, aquells que ens rescaten les emocions dels cors decaiguts i ens tornen la lluentor dels ulls"
(Evidentment no és meu, P.Neruda)
la foto no és de la nostra ascensió
2 comentaris:
Comences a "columpiar-te" massa.
Si la foto no és teva i l'escrit tampoc l'has fet tu..... comences a preocupar-me..jejejejeje
Per cert: molt guapo a la foto!!!
Petonets (sin mariconeos, eh!!)
D'aixó s'en diu escalada militar : "con 2 cojones i p'arriba!" : jejejejeje
Andreu
Publica un comentari a l'entrada