Mirant de fer alguna cosa pels Alps...

Seeeet Hoooome del matiiiii, quina son que tinc avuiiii....He quedat per passar a buscar a l'Enric .És un tio ultrametòdic, ho porta tot perfectament controlat .Jo encara faig llistes mentals del que hauria d'haver agafat .Carreguem el cotxe i la Juani ens guia en un llaaaarg viatge fins a Courmayeur .Son vora les quatre de la tarda, o les cinc, jo que sé...Ja he perdut la noció del temps .Fem la patrulla habitual per informar-nos de la meteo, també fem un mos.El tema pinta tonto, la meteo no promet res .Si més no, no sembla permetre una ascensió de mes d'un dia.

Parlant-ho, acordem anar primer a la Punta Innominata, per aclimatar-nos .Després faríem la Dent du Geant, objectiu principal de les vacances. Merda .El refugi Monzino està xapat, obres i no sé quin cuento més .Mmmmmm, avortem el tema de la innominata. El temps no acompanya.Res ,turisme ,i cap a Aosta.És maca aquesta ciutaaat .A Ninilàndia tot deu va maquejadíssim .L'Enric i jo no...No cal fer escarafalls , donaaa. Que guaaapa és la punyetera...,tot caminant i veient monumeeeents,.. de què parlava?.Ah, sí ,acordem pujar amb el funicular al refugi Torino l'endemà a darrera hora.Un cop allà farem primer la via Ottoz de la Pyramid de Tacul, per aclimataaaaaar-no .I després la Dent du Geant.
Ja som al Torino, el tema no pinta gaire bé.No he vingut aquí a fer el lila, o si?.Tot deu va maquejadíssim .La penya norfeija que ti cagues .Jo porto una samarreta vermella de Construcciones Ortega, patrocinador de la Gramanet.Al cap d'una estona tothom sap d'on venim. Fins hi tot els únics catalans que hi ha, a part de nosaltres.
En vista que la meterelejia no promet més que un dia de bon temps, decidim, si! , bién! ,fotre-li ma al Dent du Geant el primer dia. Per assegurar el taaaaanto.
Siiinc de la matinada, esmorcadets, tapadets, encooordadets i , brmmm, brmmm, motivadíssims, li anem fotent cap al Dent .Anant amb l'Enric, sempre sembla haver-hi dreceres. En resum , plateau , glacera, tram de mixte fins el coll i peu de via, menys que l'horari de la guia. El que deia jooo, dreceres. Aquest tio camina a deu pels peus. Tonto jo que no li tibo la corda. Resultat, som els primers a peu de via...i quin fred que fa.
S'està fen de dia. Ooostia quin dent que té el gegaaaant. Ens encordem a la nostra única corda. L'altre , calenteta, se'n riu de nosaltres al refugi. Aquest error d'apreciació ens costarà fer moooolts ràppels .Anem al tema. L'Enric s'enfila, l'Enric torna a baixar. Tiu és molt difícil això!!.D'entrada una cordada txecoslovaca que ve darrera nostre ens avisa que els tres primer llarg no tenen maroma .Siiii, aquell dia estava atent a la classe de socials,que son un txec i una eslovaca.
L'Enric torna a l'atac, s'enfila, s'enfila , desapareix darrera un esperoo...i crida reunió!!. Som-hi doncs,voyyyy!!.En dos llargs estem a les plaques Burgener,indefectiblement trobem les maromes. De tota manera amb el fred que fa costen d'agafar. L'Enric progressa per les plaques assegurant-se a les perpalines i deixant algun que altre prusik a la maroma .Fa molt fred. Els txecoslovacs, venen darrera nostre, i no paren de fer moneries .Ai no ,que també tenen fred.
Després de patir una miqueta, el company em crida, ja som a l'aresta somital .Un llarg i fem cim, bé ,un cim , n'hi han dos...Fotos al cim. Quina pau. El Mont Blanc és el nostre fons de pantalla. Les Jorasses, la Walker, l'aresta de Rochefort, la integral de Peuterey, el Pilier de Freney,....para ,para que aquí dalt no hi a lloc per fer donacions al GreenPeace.
L'ascensió ha demanat bastant més del que esperava a l'Enric. Jo assumeixo la responsabilitat de baixar-nos d'allà dalt. Alegrement, al crit de voyyyy pa ya!! , vaig muntant rappels i rappels, el company em segueix. Un darreeeer rappel ... ja som al coll. Mengem. Ens posem els grampons, ens tornem a encordar.
Desfem el punyetero tram de mixte. Moooolt dry tooling, massa .Ja som a la gelera. Mengem. Bevem .A tota pastilla , com si no, anem cap al Torino. Hem decidit baixar avui a Courmayeur. Anirem als Ecrins a mirar de trobar uns companys, peró això ja serà una altre història...

Collonudament content l'Enric surt de bar amb dues cerveses, ve cap a la taula de la terrassa, ens tornem a donar la mà. Ara sí que hem fet el cim. Segur que em deixo moltes coses, o bé algunes estan exagerades, tan hi fa....

Les llàgrimes de la vall , es tornen flocs de neu dalt dels teus cims, realcen la teva formor i em fan recordar que vaig venir al món a gaudir dels teus encants.