La rata , el gat, el pollet i una burra que promet...

Sona el despertador, faig un rato la croqueta. Massa, que l'he feta massa,...merda que són les vuit. M’alço d'una revolada ,salto a la dutxa. El termo triga massa a donar-me aigua en condicions, qualsevol dia em cau l'asunto a trossos tot congelat. Surto concentrat en el dia que toca. Per sort les estrelletes del terra de la banyera impedeixen que em mati al sortir. Un cop vestit prenc el cartró i plego la camisa que m'haig de posar. No hi ha temps pel cafè. Maleta en mà crido l'ascensor, ...mmmm, no veeeee. Algú s'ha tornat a deixar la porta mig tancar. A tomba oberta baixo els vuit pisos. Un cop al pàrquing deslligo la bici, carrego les alforges: maleta, quatre llibres, la bossa del super amb la camisa d'avui... ,em lligo el casc i a por ellos. Ja són i vint i començo a pedalar rambla avall. El carril bici està dissenyat per passejar, cosa que descobreixo quan de que no em menjo un pollancre per voler girar massa tancat. Pedalo com si m'hi anés la vida, passo pel Monestir en un digne segon lloc, m'he pulit dos jipis i una noia ocupa, però el mecànic no. No hi ha hagut manera. Jo porto alforges , ell no.

Enfilo el troc que mena al pirulí de Coll Favà. A les cruïlles haig d'estar al cas . La densitat de progenitors motoritzats ,amb un nivell d'ansietat excessiu, fa perillós el recorregut. Em sento com el Lirón careto( rata sajarda) assetjat per la Raposa (vulpes vulpes). Pedala Bernii..., que ja són dos quarts i cinc de nouuuu. La pujada de la creu de Coll Favà és molla, pedalo lleugeret i carrego el pes damunt del seient. La burra és nova, el sillín esdevé , també, un nou estri de tortura. Ja sóc al pont que creua la Ronda, pedalejo a cor que vols , fa estona que vaig amb les cremalleres obertes. Descamisaooo, em criden uns paletes. Al passar per la rotonda del Centre d'Alt Rendiment alço el cul de la bici, prenc la burra per les orelles. La pujada se'm fa interminable, les cames em couen de mal. A la que passo l'estació de Sant Joan em fico al bosc per fer drecera. Redeu , la de bonys ,sots , xergais i d'altres hòsties que hi ha. Entro al carrer de l'escola el més dignament que puc, la canalla saluda. Per sort la porta del pàrquing on lligo la bici està oberta, un darrer esforç i barraca.

Baixo de la burra desfet, la lligo i entro a l'escola. El senyor Lluís , que m'ha vist passar ,fa conya dient-me allò de...ese caballo que vieneee de Bonaaaansaa....Amb la tonteria em tremolen les cames, però encara falta un quart per entrar a classe. Encara faré el cafè...

Passa el dia, que si tomba, que si gira, que si buenu , que si vale..., les cinc. Altra cop dalt de la burra. De tornada tot és baixada, la cosa canvia, i molt. Tinc per costum no fer carreres, avui simplement , perdo el costum. La cua de cotxes és llarga , un camió formigonera encapçala la comitiva. A la rotonda del Centre d'Alt Rendiment el camió agafa el mateix camí que jo , un parell de cotxes el segueixen. M'enganxo a ells. La nena del cotxe que persegueixo va a l'escola. La molt entremaliada em fa llengotes. Un cop a la corba de Ca'l Peret Soca la comitiva alenteix la marxa. És la meva, em fico en un camp on una drecera em mena dues corbes més enllà. Amb sort els passo a tots. Mare de Déu, el camí és una trampa, a-l m-i-g d-e-e-e-ee-l-s x-e-r-ga-a-a-i-s hi ha un mont d'herbotes, la cosa és posa xunga per moments. Encara falten una desena de metres i ja estic per cridar: mei-dei mei-dei..., que me maaaatooo. Les lupes no volen de miracle, hagués estat la meva fi...

La cosa surt prou reeixida, per uns moments em veia acomiadant-me de la Mari, el Con, el Pio....( la rata , el gat i el pollet). Surto altre cop a la carretera , guai , li he fet la pirula a la comitiva. Pedalo com un foll, refaig el camí a lo campeón. A mig carril , de baixada , de que no em menjo el mini on anava la nena de l'escola. Ara ja no fa llengotes . Sorpresa veig que li crida ala seva mare. A la meravellosa roonda el·líptica de Coll Favà els cotxes estan aturats. Esquerra , dreta, carriiiil i a fondo. El carril va una mica carregat , alguna que altra iaia te dificultats per sortir del meu davant. La cosa va molt bé quan passo pel Monestir. Em creuo un colega que va amb cotxe, animat li crido : Farruquitooo píllame si puedeeees...Giro per la Rambla del Celler una mica més tou, recordo l'episodi matinal del pollancre. En un no res seré a casa, amb la rata, el gat, el pollet, ah!, i amb una burra que promet...