10/26/2012

Oxigen...

Començava a estar amoïnat per tanta cridòria. Els sorolls començaven a sentir-se tan profunda i intensament que es feia difícil pensar amb claredat. A cops fins i tot quan estava sol... Dormir es va tornar una empresa semblant a escalar sense corda. Cada pensament que alterava la meva inestable tranquilitat trencava la meva concentració. M'arrapava a la vida com si fos una paret nua de preses. Dormia més... però em llevava cansat. Ni les llargues passejades fumant una pipa abans de dormir aconseguien apaivagar el neguit. Neguit que en el seu esplendor em feia concentrar per mantenir-me arrapat. Arrapat a la vida..., la que encara tenia per davant. La llanterna de l'enteniment es quedava sense piles. El fred de les emocions les havia descarregat més del que mai m'haguès semblat aconsellable. Tot el que tenia pel davant era fosc. Aclucar els ulls tant de temps finalment et fa semblar irremisiblement  trist...
Però vaig arribar a un clar en mig del bosc. Alçant la vista, doncs la llum ja em permetia no anar arrossegant els peus, vaig veure aquell grapat de camions cisterna. Pel cap baix n'hi havia una dotzena. A tots hi posava un nom, generalment, de dona. Els xofers discutien despreocupadament. Jo no entenia res. Les càrregues eren totes del mateix: merda. Alguns camions eren molt grans, d'altres més petits. No tots eren de la mateixa empresa, alguns, si...
La merda era tota pel mateix destinatari. Un pagès..., que tot conreant les emocions, havia deixat ermes les seves terres. Jo era allà enmig sense saber que fer. Cap certesa. Tots els dubtes. I de sobte vaig despertar... La cridòria era la mateixa que a una casa italiana. Havia estat una migdiada de dissabte molt trasbalsadora. Ara recordava que havia quedat per anar a collir olives..., i la veritat, ja feia tard. Havia arribat el moment de sortir a trobar una mica de pau, i sobretot, oxigen...

2 comentaris:

campaneta ha dit...

turment, purins i oxígen...bonica combinació

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

L'únic bonic és que les olives ja estaven collides, els tomàquets verds estaven fregits i que a belgica pinten els pets...
Haviam si algun dia ho tenim clar...